El 41% dels adolescents ha tingut o creu haver tingut un problema de salut mental
Més de la meitat no ha demanat ajuda i un terç no li ho ha contat a ningú, segons el baròmetre d'opinió sobre salut mental elaborat per Unicef
El 41% dels adolescents a Espanya ha tingut o creu haver tingut un problema de salut mental en l'últim any, encara que més de la meitat no ha demanat ajuda i un terç no li ho ha contat a ningú. Són dades del baròmetre d'opinió dels adolescents sobre salut mental elaborat per Unicef en col·laboració amb la Universitat de Sevilla, amb les percepcions de prop de 5.000 joves de 13 a 18 anys recopilades en 168 centres educatius d'Espanya.
"Hi ha un canvi molt significatiu sobre salut mental, els nostres adolescents cada vegada normalitzen més parlar de salut mental o identificar possibles problemes, però encara persisteix un cert estigma entorn del tema", ha explicat José María Vera, director executiu d'Unicef Espanya durant la presentació de l'estudi.
Més de la meitat no demana ajuda
El 51,4% no ha demanat ajuda a ningú quan ha tingut un problema de salut mental perquè no sap a qui acudir o no considera que el problema siga important. Segons la investigadora de la Universitat de Sevilla i autora de l'informe, Pilar Ramos, molts adolescents amb problemes de salut mental "no saben a qui o a on acudir i pensen que el seu problema no és important per a demanar ajuda".
Sis de cada deu vol mantindre en secret els seus problemes de salut mental, dos de cada tres adolescents no volen que les famílies o tutors s'assabenten del que els passa, creuen que és millor deixar que passe el temps (56%) o no confien en el personal del seu centre educatiu (56%).
Els que sí que en demanen, ho fan en l'entorn pròxim de les amistats (73,6%). També ajuda professional psicològica (60,8%), professionals del centre educatiu (34%) i de la medicina i psiquiatria (30%) o bé escoltant professionals en internet i xarxes socials (32,7%).
L'estudi mostra també que més de quatre de cada deu adolescents considera que els seus problemes de salut mental no són importants, no saben el que els passa o no saben a qui o a on acudir.
Quin és el paper dels instituts?
El 40,5% d'adolescents considera baixa o molt baixa la probabilitat que el seu centre educatiu, en concret, els professionals d'orientació i tutoria, els ajuden.
Les raons: falta de confiança en les persones que exerceixen eixos rols (56,4%), pensar que no els guardaran el secret (49,3%), creure que no tenen la formació per a poder ajudar-los (43,1%) i considerar que eixes persones no disposen de temps (37,7%).
Per a José Ángel, de 17 anys, un dels joves que ha interpretat les dades, "és important tindre algú en el centre amb el qual parlar quan estàs pressionat amb els exàmens o qualsevol altre problema, però no solen estar disponibles. A més, a la gent els fa por que els seus companys els vegen parlar amb un orientador perquè tinc un problema de salut mental".
Com es cuida la salut mental?
Els joves creuen que es cuida amb hàbits de somni (el 74,9% ho pensa), exercici físic (62,3%) i portar una dieta equilibrada (50,6%). Com a determinants externs, assenyalen la bona relació amb els seus progenitors (82,6%), el suport de persones pròximes (82%) i fer les coses que els agraden i els fan sentir bé (78,6%).
Sobre els factors que perjudiquen la salut mental, la investigadora ha explicat que els adolescents apunten "la baixa autoestima, el consum d'alcohol i altres drogues, tindre problemes de salut física i tindre dificultats econòmiques". Si els preguntem pels externs, "destaquen ser víctima de l'assetjament o el ciberassejatment, i tindre problemes familiars".
Més de la meitat consideren bastant o molt perilloses per a la salut mental les xarxes que més utilitzen (X, TikTok i Instagram), encara que també reconeixen que són les seues aliades a l'hora de buscar informació.
Prevenció i escoltar els joves
Entre les recomanacions de l'entitat de defensa de la infància, està la d'enfortir els programes de prevenció, detecció precoç i atenció de la salut mental en atenció primària i altres sistemes sanitaris.
També, campanyes de conscienciació, millorar el coneixement i les dades oficials actualitzades, promoure la formació dels professionals de l'àmbit educatiu, afavorir una major implicació dels menors i fomentar un espai digital en clau de benestar emocional.
