Més del 50% de les dones del cinema han patit violència sexual

Un informe encarregat per l'Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA) revela que “més de la meitat de les dones” que treballen en la indústria cinematogràfica i audiovisual, independentment de la seua edat, “han patit algun tipus de violència sexual en el sector”.

Així ho arreplega l'estudi de la politòloga Nerea Barjola i la investigadora Bárbara Tardón, expertes en violències sexuals, que s’ha presentat este dijous i que ha combinat tècniques qualitatives i quantitatives, amb entrevistes a 312 sòcies de CIMA. Titulat Després del silenci. Investigació sobre l'impacte dels abusos i les violències sexuals contra les dones en el sector del cinema i l'audiovisual, l'estudi destaca que “totes les dones professionals” del sector “han fet front a alguna forma de violència sexual”.

Com es pot observar en el grafisme, la distribució del percentatge de dones que han patit violència sexual per franges d'edat mostra que les que menys abusos han patit són les dones de 20 a 29 anys, i, tot i això, representen el 52%. Per contra, la franja d'edat on més dones han patit violència sexual és la immediatament posterior, 30-39 anys, on el percentatge arriba fins al 68%.

És interessant també observar la gràfica que indica el percentatge de dones que han patit estes agressions segons la professió concreta que desenvolupen dins del sector. Així, el percentatge més alt de dones que han sigut víctima de violència sexual el trobem dins de les actrius (22%), seguides molt de prop per les directores (21%) i les dones que treballen en la postproducció. En canvi, en els departaments de maquillatge i perruqueria (1%), art (2%), so (5%) i fotografia (6%), és on les dones pateixen menys violència sexual.

Inseguretat, por i desconfiança a l’hora de denunciar

L'informe també exposa les dificultats de les víctimes per a denunciar, ja que el 92% de les dones enquestades que han afrontat violència sexual no l'han denunciada i tan sols el 6,9% de qui l’han patit han denunciat en instància policial o judicial. L'1,1% no ha contestat a esta pregunta.

Encara és inferior el percentatge de dones que van contar el que havien patit a una organització especialitzada (4,3%), mentre que un 13,6% ho va poder comunicar a una persona responsable del departament de recursos humans. Però sí que confien en les persones pròximes perquè, segons l’estudi, un 94% li ho va contar a una persona del seu entorn. 

Per a explicar esta dificultat a l’hora de denunciar, l’estudi apunta, principalment, a la inseguretat, la por i la desconfiança en el sistema. Perquè més del 30% de les dones que han denunciat no ho han fet perquè tenen inseguretat sobre com procedir, mentre que el 27% no ho ha fet per temor a represàlies. El 22,2% no ha denunciat perquè creuen que “no serviria per a res”. 

I no és estrany que reaccionen així, ja que, com es pot veure en la gràfica, en els casos en què sí que han denunciat, l’estudi destaca que el 46,2% de les dones tenen una opinió “molt dolenta” sobre l’atenció que han rebut. El 30,8% té una opinió “dolenta” i només el 15,5% assegura que la seua experiència va ser “bona”. 

L’estudi també posa en evidència el desconeixement dels recursos a disposició, ja que quasi el 64% de les dones no sap que hi ha protocols per a previndre la violència sexual en el lloc de treball i només el 24,4% de les enquestades coneix els drets inclosos en la llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei del “només sí és sí”.

“Un sistema d’impunitat protegeix els agressors”

El 76,3% de les dones entrevistades consideren que “les persones en posicions de poder en la indústria del cinema i de l'audiovisual abusen sovint o molt sovint de la seua autoritat per a poder exercir alguna forma de violència sexual”, mentre que només un 0,6% (2 dones) considera que no ho fan “mai”.

Formes que es divideixen entre assetjament verbal, assetjament físic i assetjament virtual o digital. Un 81,4% afirma haver patit el primer; un 49,5%, el segon; i un 22,3%, el tercer.

D’açò, l’estudi conclou que “l'exercici de les violències sexuals està normalitzat i integrat de manera estructural en les dinàmiques” del sector cinematogràfic i audiovisual.

En este sentit, Barjola i Tardón denuncien "l’existència d'un sistema d'impunitat que protegeix els agressors" sostingut pel “silenci institucional i de les empreses [productores, distribuïdores i plataformes] responsables dels projectes”, afavorint així l’encobriment.