El 50% dels espanyols creu que hi ha poca independència judicial

La meitat dels espanyols percep com "bastant roïna" o "molt roïna" la independència dels tribunals i els jutges a Espanya, percentatge que situa el país en el grup d'estats membres amb una impressió més negativa en eixe àmbit, només superat per Hongria, Bulgària, Polònia, Eslovàquia i Itàlia.

En concret, el 31% qualifica de "bastant roïna" la independència judicial i el 19% de "molt roïna". D'altra banda, per al 30% és "bastant bona", un 7% la considera "molt bona" i un 13% no ho sap o no contesta. Eixes dades figuren en un Eurobaròmetre sobre la percepció que el públic general té de la independència dels sistemes nacionals de justícia a la UE i forma part d'un tauler de la justícia, que la Comissió Europea va publicar este dimarts.

La ciutadania veu "interferències o pressió del govern i dels polítics"

Entre les principals raons per les quals el públic valora negativament la independència judicial, el 67% dels espanyols diu que es deu "molt" a les interferències o pressió del govern i dels polítics (de fet, el 51% dels ciutadans a la Unió Europea que té una imatge negativa afirma el mateix) i un 12% dels espanyols ho atribueix lleument a eixes pressions (percentatge que puja al 24% a la UE).

Per al 51% dels espanyols, la mala imatge de la independència judicial respon també "molt" a la interferència o pressió dels interessos econòmics o "altres" (per damunt de la mitjana de la UE, en el 40%).

Finalment, per al 31% dels espanyols la situació és roïna, sobretot perquè l'estatus i la posició dels jutges no garanteix prou la seua independència (així ho opina també el 25% dels europeus).

La percepció de les empreses

D'altra banda, Brussel·les ha publicat també un Eurobaròmetre sobre la percepció que les empreses tenen sobre la independència dels jutges i tribunals, que mostra que el 36% de les empreses espanyoles és "bastant roïna" o "molt roïna", enfront del 28% a la UE.

El Baròmetre de Justícia 2024 analitza diferents elements relacionats amb el funcionament de la justícia als estats membres, inclosa la seua digitalització, el temps de resolució dels processos, l'accessibilitat a la justícia o el servei a la ciutadania. Espanya destaca en l'ús de la tecnologia digital per part dels tribunals i serveis de fiscalia, juntament amb Estònia, Alemanya, Àustria i Portugal.

La percepció europea

En el conjunt de la UE, el 37% dels ciutadans té la impressió que la independència de jutges i tribunals és roïna o molt roïna. En l'altre extrem, en setze estats membres una majoria de ciutadans opina que la independència dels seus jutges i tribunals és bona, sobretot a Àustria (82%), Dinamarca (83%) i Finlàndia (83%).

Segons la Comissió, la percepció del públic en general sobre la independència judicial ha millorat o s'ha mantingut estable en una majoria d'estats membres. Des de gener del 2023, només ha empitjorat a Txèquia, Bulgària, Grècia, Eslovènia, Alemanya i Bèlgica. L'informe revela que encara hi ha marge de millora a la UE en general, pel que fa a la possibilitat d'iniciar procediments o presentar una reclamació en línia.

La informació contribueix al seguiment que Brussel·les du a terme en el marc del semestre europeu i el cicle anual sobre l'estat de dret. Brussel·les té previst publicar l'informe sobre l'estat de dret del 2024 al començament de juliol.

El govern atribueix al PP la responsabilitat per esta mala imatge

El govern atribueix al PP i al seu bloqueig de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la mala imatge de la justícia espanyola en l'Eurobaròmetre i l'insta a reprendre "de manera immediata" la negociació que es va iniciar amb mediació de la Comissió Europea. Fonts de l'executiu han fet esta crida als populars després de conéixer-se que l'últim baròmetre de la Comissió Europea situa Espanya com un dels sis països de la UE en els quals menys es confia en la independència judicial.