Quasi el 6% de l'alumnat valencià pateix assetjament escolar, segons l'informe PISA

El 5,9% de l'alumnat es considera sovint assetjat en el col·legi a la Comunitat Valenciana, segons dades extretes de l'informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants (PISA) corresponent al 2022 i que ha publicat aquesta setmana l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Les dades, arreplegades per l'agència Europa Press, situen les illes Canàries com l'autonomia líder en bullying escolar, que afecta el 10,2% de l'estudiantat. El percentatge valencià situa el territori sis dècimes per davall de la mitjana estatal, que és del 6,5%, i per tant en la part baixa del rànquing autonòmic.

L'informe PISA, que elabora l'OCDE cada tres anys, precisa que l'alumnat que menys assetjat se sent a Espanya és el de La Rioja, on el 4,1% es declara víctima d'aquests tipus de comportaments sovint. Li segueixen Castella i Lleó (4,2%) i la Comunitat de Madrid (5%). Per contra, els escolars que més abusos pateixen per part dels companys són els de les Illes Canàries (10,2%), Catalunya (8,6%) i Galícia (8,5%). Són, de fet, les tres úniques comunitats autònomes que superen la mitjana nacional. Quant a les ciutats autònomes, el 12,6% dels estudiants de Melilla consideren que són assetjats freqüentment en el col·legi i el 10,7% a Ceuta. En l'estudi PISA d'enguany han participat 30.800 estudiants de quinze anys a Espanya procedents de 966 col·legis i uns 690.000 estudiants en total, entre tots els països inclosos.

No obstant això, PISA 2022 assenyala que totes les comunitats autònomes mostren valors negatius de l'índex d'exposició a l'assetjament entre estudiants en la quinzena. L'informe explica que la intimidació i el bullying és un problema generalitzat, amb greus conseqüències per a la vida de les persones que el pateixen. Així, afig que estem davant d'un tipus específic de comportament agressiu en el qual una persona o grup de persones danya i incomoda de manera intencionada i repetida una altra.

L'assetjament, segons indica l'informe, es caracteritza per un abús sistemàtic de poder i una relació de poder desigual entre l'assetjador o assetjadors i la víctima. L'assetjament pot ser físic (colps, punyades i puntades), verbal (insults i burles) i relacional (difusió de faules i participació en altres formes d'humiliació pública i exclusió social). Amb l'ús generalitzat de les tecnologies de la informació i la comunicació, el document adverteix que el ciberassetjament s'ha convertit en una altra mena d'assetjament entre l'alumnat que té lloc a través de dispositius i eines digitals. En no poques ocasions, totes aquestes formes d'assetjament ocorren simultàniament.