El 7 d’abril, el dia amb més morts de coronavirus a la Comunitat Valenciana
Aquest va ser el pic tres setmanes després d'anotar la primera defunció en els registres civils, segons l’INE.
La irrupció de l’epidèmia de coronavirus a principi d’any va ser més virulenta del que es pensava fins ara. Segons les dades que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat sobre les morts segons la causa, la primera defunció per Covid-19 que va arribar als registres civils valencians va ser el 13 de març. Només tres setmanes després, la corba de defuncions provocades per l'agent patogen es va enfilar fins al pic màxim. Amb 75 casos, el 7 d’abril és des d’aleshores el dia més mortal des de l’esclat de la pandèmia.
En conjunt, des de març i fins a últims de maig, a la Comunitat Valenciana es van produir 1.767 defuncions atribuïbles a la Covid-19. Des del màxim de principis d’abril, la mortalitat va anar reduint-se progressivament fins al punt que el 30 i 31 de maig no se’n va notificar cap.
Totes aquestes dades agrupen tant les morts confirmades per prova PCR com les que l’INE ha qualificat de “sospitoses” (aquelles que no tenen cap test darrere, però els metges sí que hi van detectar símptomes compatibles amb la malaltia, un criteri que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella incorporar a les estadístiques per avaluar l’impacte real del virus). En canvi, tant el Ministeri de Sanitat com les comunitats autònomes només tenen en compte les morts amb test. Això explica que la xifra de víctimes per coronavirus fins a últims de maig que dona la Conselleria de Sanitat, 1.431, siga un 23% inferior a les de l’INE.
De les dades de l’institut estadístic també es desprén que en la majoria de les morts valencianes per coronavirus les víctimes han sigut homes (978 enfront de 788 dones), una tendència que es confirma també a nivell provincial amb una excepció: Castelló és l’única de les tres demarcacions del País Valencià on hi ha hagut més dones mortes que homes.
Pel que fa al lloc on es van produir les defuncions fins al maig, destaca que el 20 % es van registrar a residències de majors, un 8 % en domicilis particulars i la immensa majoria (el 80%) en centres sanitaris. Queden 12 casos que l’estadística de l’INE atribueix a altres llocs o no consta.
El balanç de l’INE ratifica les projeccions de sobremortalitat que ha anat fet el sistema de monitoratge de la mortalitat diària (MoMo) de l’Institut Carlos III, segons el qual l’excés de morts reals respecte a les oficials és ja més gran en la segona onada que en la primera.
