El 70% de les escoles concertades estableixen quotes per a l’alumnat

El 70% de les escoles concertades cobra una quota al seu alumnat, a pesar que esta pràctica no la permet la legislació. Els centres destinen este import a finançar les despeses no concertades, per infrafinançament, per diferenciació o per benefici econòmic. Són les dades que revela un estudi que ha elaborat el centre de política econòmica de Esade (EsadeEcPol) tenint en consideració les xifres de diverses comunitats autònomes, entre elles la valenciana.

A més, esta anàlisi revela que una proporció important de les escoles que cobren quotes baixes, quasi el 40%, presenta precarietat financera.

L'escola concertada en la Comunitat Valenciana es caracteritza, segons este estudi, per una relació positiva entre el cobrament de quotes i el resultat econòmic, especialment en l'ESO; una enorme importància de la grandària de centre per a entendre les dinàmiques de cobrament de quotes; i una proporció important de centres infrafinançats que viuen una situació precària en l'àmbit financer, cosa que suposa un balanç financer negatiu d'almenys 200 euros per alumne a l'any.

Així mateix, l’estudi El cost d'accés a l'escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les famílies i les seues causes evidencia que, en el cas dels centres valencians concertats, tenen un percentatge elevat d’escoles amb nivells de finançament intermedi, amb importants diferències entre etapes educatives.

Comparativament amb altres comunitats, la quota mitjana per alumne i any de les famílies que paguen ascendeix a 597 euros en la Comunitat Valenciana, enfront dels 1.696 euros a Catalunya, 1.156 euros a Madrid, 959 euros al País Basc i 453 euros a Andalusia.

L'informe destaca que a la Comunitat Valenciana conviuen molts centres amb una situació financera molt delicada i una altra proporció de centres amb un resultat econòmic, abans de quotes i despeses no concertades, mitjà o fins i tot elevat.

Segons dades generals de l'informe, un 67% de l'alumnat acudeix a centres de titularitat pública, prop d'un 30% ho fa en centres finançats amb fons públics, però que són de titularitat privada (centres concertats), i només un 4% acudeix a centres privats autofinançats.

Proposta dels experts

Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor de l'informe, per a acabar amb estes quotes, apunta als estudis sobre el cost de les places escolars i les auditories de despeses escolars no concertades o la supervisió del cost dels menjadors.

A més, Bonat també recomana analitzar el desenvolupament de mecanismes per al sistema de concerts dels centres "clarament sobrefinançats que cobren quotes elevades" i que estan per damunt de les despeses no concertades. 

La patronal ix al pas de l'estudi

Davant la publicació d’este estudi, les principals patronals de l’escola concertada han mostrat el seu malestar perquè suggerisca que no compleixen amb la garantia constitucional del dret a l'educació. Ara bé, punten que l’anàlisi reflecteix el seu "crònic infrafinançament".

En un comunicat, la Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament, Escoles Catòliques i la Unió Espanyola de Cooperatives d'Ensenyament, que agrupen milers de col·legis, valoren que l'informe reculla “l'insuficient finançament de l'educació a Espanya, així com el crònic infrafinançament de l'escola concertada”. “És urgent complir amb el mandat legal (LOE i LOMLOE) de calcular el cost real de la plaça escolar i garantir el sosteniment ple, sense que els titulars dels centres o les famílies hagen de contribuir econòmicament per a la seua supervivència”.

No obstant això, els preocupa que "l'informe suggerisca que l'ensenyament concertat no compleix amb la garantia constitucional del dret a l'educació, basant-se en la percepció que els alumnes no poden accedir gratuïtament a aquests centres”. “Qualsevol família pot sol·licitar plaça” sense obligació de pagament per l'ensenyament finançat pel concert, puntualitzen.