Quasi el 70% dels joves ha sentit soledat alguna vegada en la vida
Un estudi de la Fundació ONCE i Ajuda en Acció analitza per primera vegada l'impacte d'aquest fenomen en la població espanyola entre 16 i 29 anys
La soledat està vinculada a la joventut? Un estudi elaborat per l'Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada conclou que una de cada quatre persones entre 16 i 29 anys a Espanya —el 25,5%— està ara mateix en aquesta situació, però el percentatge frega el 70% si s'amplia el focus en les que afirmen haver-se sentit a soles en algun moment de la vida.
L'informe, anomenat "Soledades" i impulsat per la Fundació ONCE en col·laboració amb l'ONG Ajuda en Acció, és el primer específic que analitza la prevalença d'aquest fenomen en la població jove i cobreix un àmbit sobre el qual no s'ha investigat encara. El treball es basa en enquestes realitzades a una mostra de 1.800 persones d'entre 16 i 29 anys.
El balanç és pitjor entre les dones que entre els homes (20,2). Quasi una de cada tres entrevistades assegura sentir-se a soles (31,1%), mentre que en el cas dels xics la relació dels que pateix la soledat és un de cada cinc (20,2%). El fenomen assoleix els valors màxims en les franges centrals de la joventut, entre els 22 i els 27 anys, amb xifres que superen el 30%.
La recerca mostra que no es tracta d'un fenomen puntual o passatger, ja que la meitat dels joves que diuen sentir-se a soles sense desitjar-ho arrosseguen aquesta situació des de fa més de tres anys (45,7%). I el 75,8% ho pateixen de fa més d'un any.
El sentiment s'associa especialment a la nit, en un 30,5% dels casos, i per al 71,4% ocorre amb freqüència. Està relacionat, segons l'estudi, amb l'assetjament escolar i laboral, el nivell de formació acadèmica, la desocupació o la pobresa. També la pateixen més les persones amb mala salut física o mental, amb discapacitat, les són d'origen estranger o del col·lectiu LGTBI.
El treball desmunta la hipòtesi que les xarxes socials estan directament darrere de la soledat no desitjada —l'ús entre aquelles persones que la pateixen és semblant al de les que no—, tot i que sí que reconeix la importància de la presencialitat de les relacions amb amistats. A més, apunta que són els municipis mitjans, entre 50.000 i mig milió d'habitants, els que concentren el fenomen més sovint. Sobre l'impacte de la pandèmia, sosté que és la causa d'aquesta situació només per al 20,4% de les persones enquestades.
Davant aquestes evidències, el document elabora una sèrie de recomanacions per a mitigar l'impacte de la soledat no desitjada entre la població més jove. Entre d'altres, s'aconsella afavorir l'educació emocional i la inclusivitat en tots els trams educatius, protegir la salut mental en l'adolescència i la joventut, fomentar les relacions socials mitjançant l'oci saludable, i reforçar les polítiques educatives, d'ocupació i d'inclusió social.
