El 75% de les pacients valencianes supera el càncer de mama
El Dia Mundial de la Malaltia recorda la prevalença d’una tumorització que afectarà una de cada huit dones en sa vida.
El càncer de mama és el tumor més freqüent entre les dones occidentals, i representa una tercera part de tots els diagnosticats. Es calcula que una de cada huit dones el patiran al llarg de la seua vida.
Són algunes de les dades que s’han recordat aquest divendres amb motiu del Dia Mundial del Càncer de Mama. Diverses associacions i institucions s’han tenyit de rosa en solidaritat amb les pacients i han compartit missatges informatius i de suport a les xarxes socials amb les etiquetes #ContigoDamosLaCara i #DíaMundialContraelCáncerdeMama.
A més, el Grup Espanyol d’Investigació en Càncer de Mama (Geicam) ha llançat la campanya #AyúdameaInvestigar per a fomentar la participació de les pacients que han patit càncer de mama en assajos clínics, una qüestió essencial per a poder avançar en el tractament de la malaltia.
Un nou diagnòstic cada 20 minuts, una víctima cada 90
El 2018 es detectaren a Espanya 32.825 nous casos, dels quals 4.000 van ser a la Comunitat Valenciana, segons dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer. És a dir, un nou diagnòstic cada 20 minuts; tres cada hora.
Només el 2% dels casos correspon a homes, que solen patir la malatia una dècada més tard que les dones de mitjana, als 63 anys.
En general la prevalença d'aquest càncer ha crescut un 30% des del 2012, però també la taxa de supervivència. I el diagnòstic precoç amb mamografia continua sent la major garantia per a superar-la, perquè permet detectar el 90% dels tumors, en contrast amb l’exploració física, que només en localitza la meitat.
Gràcies en bona part al diagnòstic precoç, entre el 70 i el 90% dels pacients i les pacients han superat la malaltia en els cinc anys posteriors al tractament.
Una mortalitat del 25% a la Comunitat Valenciana
Cal no abaixar la guàrdia. Tot i els avanços mèdics, el càncer de mama continua matant 6.000 dones a l’any a Espanya. Una cada hora i mitja. És la primera causa de mort entre els 35 i els 50 anys.
La mortalitat ha caigut un 13% a la Comunitat Valenciana en una dècada, segons dades facilitades per la Conselleria de Sanitat, i se situa en el 24,9% de les pacients. Són dos punts per damunt de la mitjana espanyola (22,7%) però un millor registre que els indicadors europeus (32,9%), segons les estimacions del Cancer Information System per al 2018.
En paral·lel, els experts expliquen l’increment dels diagnòstics en l’envelliment de la població, perquè la major incidència es produeix en dones menopàusiques, però també alerten d’un repunt de la malaltia del 10% en pacients menors de 40 anys.
6 de cada 10 de les pacients perden el pit
Després de la supervivència també hi ha l’impacte psicològic per la pèrdua d’un pit, una circumstància que pateixen 6 de cada 10 de les pacients.
En el Dia Mundial del Càncer, la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Reparadora i Estètica (Secpre) ha recordat que encara hui molts hospitals manquen d’unitats per a la reconstrucció mamària, que han de fer amb posterioritat en un segon centre.
Segons les dades facilitades per Secpre, només el 12% (1.920) de les 16.000 dones que se sotmeten cada any a un mastectomia es poden reconstruir el pit de manera immediata, mentre un altre 30% ho fa temps després.
L’associació posa l’alerta sobre la tendència habitual a aplicar la mastectomia per precaució en certs tipus de tumors i en casos amb antecedents familiars tot i que ha la cirurgia conservadora s’ha demostrat “igualment efectiva en el tractament”.
En aquest sentit, l’Associació Espanyola de Cirurgians de la Mama (Aecima), adverteix que per a entrar en els estàndards europeus la cirurgia conservadora hauria de representar entre el 60 i el 70% de les intervencions, xifres allunyades de la realitat.
El problema econòmic
L’Associació Espanyola contra el Càncer també ha recordat el problema agreujat per a les famílies més modestes. L’11% de les persones afectades pel càncer de mama viu en una situació de risc socioeconòmic, i des d’aquesta debilitat econòmica ha de fer una despesa addicional d’almenys 150 euros al mes per poder combatre-la.