El 75% dels xiquets i adolescents han rebut missatges o imatges sexuals en l'entorn digital, però tres de cada quatre ho oculten
Un estudi sobre 3.000 menors i pares espanyols assenyala la primera adolescència (abans dels quinze anys) com l'etapa més vulnerable i adverteix que els menors minimitzen les agressions
L'univers digital ofereix la primera experiència de violència sexual a la majoria de xiquets i adolescents. El 75% assegura haver-ne patit algun episodi, siga en l'ordinador o el mòbil, però tres de cada quatre ho oculten a la família i només un de cada cinc dels casos més greus acaba en denúncia. Són les conclusions d'un estudi de la Fundació Mutua Madrileña i la Guàrdia Civil a partir de 3.000 entrevistes a pares de xiquets d'entre 8 i 17 anys i a joves de 16 a 22 anys. "D'impactants" i "d'extrema gravetat" les han qualificades el director de la Mutua, Lorenzo Cooklin, i la tinenta coronel María Dolores Gimeno durant la presentació.
L'informe "Violència sexual contra la infància i l'adolescència en l'àmbit digital" assenyala la primera adolescència (entre els 13,5 i els 15 anys) com l'etapa més vulnerable. Abans dels 14 anys els menors pateixen fonamentalment insults i amenaces en les xarxes socials o entropessen involuntàriament amb contingut sexual. Després l'amenaça muta a situacions de violència sexual que van des del xantatge amb la difusió de missatges, fotos o vídeos íntims a la recepció d'este material sense haver-ho sol·licitat, peticions que es graven ells i assetjament per a iniciar una relació.
Les violències més freqüents són rebre imatges de contingut sexual sense haver-les sol·licitat (43,2%), rebre missatges insistentment buscant quedar o tindre una relació (41,8%), rebre comentaris sexuals sense haver-los sol·licitat (40,2%), accedir involuntàriament a continguts pornogràfics (39,6%) i rebre burles, insults o amenaces per continguts pujats a la xarxa (39,3%).
En menor proporció, però amb major impacte en la vida dels menors, figuren els missatges que els demanen que envien vídeos íntims (24,2%); haver sigut espiat per la parella o una altra persona (23,3%); la creació d'un compte fent-se passar pel menor (19%); el xantatge per a difondre missatges, fotos o vídeos íntims (17,8%); la redifusió d'esta mena de material sense consentiment (15,1%), o la creació d'una imatge falsa de la víctima nua amb intel·ligència artificial (12,9%).
Vulneració de la intimitat: un terç va necessitar ajuda psicològica
Hi ha una diferència per gènere. Elles reben fotos o comentaris sexuals sense haver-los sol·licitat en major proporció (55% enfront del 31% dels xics) i ells, més burles o insults pels seus missatges (43% enfront del 35,9% d'elles).
Les situacions de vulneració de la intimitat i la imatge són les que més dany emocional van provocar: quasi un terç de les víctimes han necessitat tractament psicològic.
L'agressor, quasi sempre un conegut de la víctima
En la major part dels casos (52,2%) l'agressor pertany a l'entorn de persones conegudes. Poden ser amics, parella, exparella, coneguts, companys d'estudi o d'altres activitats i familiars. Els desconeguts suposen entorn del 19% dels agressors i, en un 13,4% dels casos, són únicament del món digital. La majoria són homes (52,2%) que actuen sols o en grup i tenen una edat similar a la de la víctima o són un poc més majors (57,6%).
La vergonya, la por del castic i la percepció que no és greu oculten la realitat
L'informe assenyala que les famílies dels menors d'11 a 17 anys que han patit experiències de violència sexual en xarxes les qualifiquen de "greus" o "molt greus" en major proporció que els mateixos adolescents i joves de 16 a 22 anys.
La vergonya, la falta de confiança o el temor a un castic van ser els motius principals (54,3%) esgrimits pels menors per a no informar la família. La percepció que no és tan greu (30,6%), la raó més esmentada per a no denunciar.
La tinenta coronel de la Guàrdia Civil María Dolores Gimeno, de l'Equip Dona-Menor (EMUME) ha advertit que les dades "referenden" la realitat que els agents veuen des de fa anys. "És molt significatiu que els xavals no vegen estes situacions com a greus", ha apuntat Gimeno, que aconsella a les famílies que acompanyen els fills i filles en l'ús dels dispositius, començant per saber on naveguen i amb qui es relacionen.
