El 81,8% de les persones que experimenten situacions racistes o etnicistes no les denuncien
La discriminació ha augmentat en l'àmbit sanitari, l'educatiu i el de l'habitatge, segons el Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica.
A Espanya, tan sols el 18,2% de les persones que han experimentat racisme o etnicisme han presentat alguna queixa, reclamació o denúncia, segons l'últim informe del Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (Cedre), organisme adscrit a la Secretaria d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere, que depén del Ministeri d'Igualtat.
L'estudi, anomenat Percepció de la discriminació per origen racial o ètnic per part de les seues potencials víctimes 2020, inclou els resultats d'una enquesta realitzada a 1.624 persones de totes les comunitats autònomes, una mostra representativa dels principals grups ètnics i racials a Espanya: descendents de població estrangera emigrada a Espanya, persones de nacionalitat estrangera originàries d'Àfrica, Àsia i Amèrica, així com població gitana.
L'informe indica que el motiu principal d'aquesta infradenúncia és la minimització o justificació de la situació de discriminació, al·legat per un quart de les persones que no denuncien. Per contra, el 75% de les persones que han denunciat afirmen que repetirien la seua decisió.
D'altra banda, més de la meitat dels enquestats, el 51,8% han manifestat haver patit discriminació en almenys una de les situacions plantejades en l'enquesta, com ara tracte despectiu, insults, violència verbal, discriminació en l'àmbit laboral o de l'habitatge, marginació i exclusió social.
D'aquestes persones, el 55% consideren que el motiu principal ha sigut el seu color de pell i faccions físiques, el 38% els costums i comportaments culturals i un 33% les seues creences religioses i la indumentària.
Entre la població de l'Àfrica no mediterrània, el motiu del color de pell i faccions físiques és encara superior, ja que arriba al 82%, així com entre la població gitana, un 71%.
Àmbits de discriminació
L'informe també indica que la discriminació basada en fets documentats ha canviat respecte a 2013 en diferents àmbits. Així, hauria augmentat la discriminació per origen ètnic en l'àmbit sanitari, educatiu i d'habitatge, però hauria disminuït en el policial i laboral.
La taxa més alta de tots els àmbits analitzats es troba en l'accés a l'habitatge, amb un 31%. Segons l'estudi, una de cada dues persones d'origen africà no mediterrani o magribí ha experimentat discriminació en aquest entorn. L'indicador, que s'ha duplicat des de 2013, quan representava el 16%, també és el que més ha augmentat.
Segons l'estudi, les immobiliàries i agències d'habitatge d'una banda, i de l'altra, les comunitats de veïns, es troben en l'origen d'aquest tipus de discriminació multidimensional.
Als establiments i espais oberts al públic, la taxa de discriminació és de les més altes, amb el 30%.
En relació amb l'àmbit laboral, tot i que ha disminuït respecte a 2013, és el tercer escenari amb la taxa de discriminació més elevada, amb un 26%. Els més afectats en aquest àmbit són els grups poblacionals afrodescendents, de l'Àfrica no mediterrània, i la població magrebina i gitana.
Els grups més afectats per situacions racistes o etnicistes en l'àmbit policial són la població masculina d'Àfrica, la indopakistanesa, la magribina i la gitana. La discriminació en aquest entorn ha millorat des de 2013, ja que ha disminuït del 28% al 19% actual.
