El 85% dels edificis del barri de l'Orba d’Alfafar continuen amb fang als baixos

Després de 72 dies de la gran barrancada a la província de València, un total de 490 vivendes d'un dels barris més afectats per la catàstrofe, el d'Orba, continuen amb fang als baixos. Així ho indica un informe que ha redactat un equip d’especialistes format per arquitectes, enginyers i científics de l'àmbit sanitari, que reclama a les administracions celeritat per a resoldre una realitat que pot derivar en problemes de salut i de seguretat. 

En esta primera avaluació, que l'equip multidisciplinari ha fet de manera voluntària, s’han analitzat els 164 edificis amb 574 pisos en planta baixa que conformen el barri més conegut com a Parque Alcosa, una zona obrera d'Alfafar pràcticament apegada a Massanassa. L'anàlisi conclou que el 85% de les vivendes es troben afectades per l’acumulació parcial de fang i enderrocs a conseqüència de les inundacions, incloent-hi habitacions que van arribar a negar-se en un 80 o 90% del volum. Així doncs, es tracta d'uns espais que són, segons l’estudi, no accessibles en la majoria dels casos. 

Els experts indiquen també que de les 164 comunitats de veïns registrades, s'estima que únicament 27 no estarien afectades per la inutilització dels ascensors a causa de la situació actual. Este fet suposa, per tant, que el nivell d'accessibilitat ha disminuït en almenys el 83% dels edificis. A més, han comprovat que hi ha famílies senceres que “continuen vivint en alguna planta baixa o que, fins i tot, han començat a reformar sa casa sense haver rebut un informe inicial d'habitabilitat ni cap mena de recomanació tècnica oficial sobre el tema”.

Preocupa la proliferació de fongs en les parets

Davant d’esta situació, l’equip ha constatat nombrosos símptomes d'insalubritat i riscos de seguretat associats que afectarien directament tant l'habitabilitat d'estes vivendes com la reforma posterior. Hi figuren l’aparició d’humitats, la proliferació de fongs en les parets, temperatures per davall de l’habitual, despreniment del paviment i instal·lacions elèctriques cobertes parcialment pel fang. “Considerem particularment preocupant la proliferació de fongs en les parets, especialment els que hi deixen taques negres, que pot estar associada amb espècies d’Aspergillus”, expliquen, i continuen: “Estan estretament relacionades amb una varietat de malalties, incloent-hi les pulmonars —asma i aspergil·losi—, infeccions localitzades —otomicosis (oïda)—, infeccions oculars i malalties cutànies com la dermatitis”. 

L’estudi adverteix que tant les persones que habiten les plantes baixes com les que viuen en plantes superiors estan “altament exposades” a esta contaminació, ja que la pols en suspensió pot transmetre les espores dels fongs, que són “especialment perillosos” per a persones immunocompromeses, menors i gent major. 

Per això, l’equip d’especialistes ha demanat a les autoritats competents recursos tècnics i econòmics per a atallar les humitats i els problemes higiènics i sanitaris derivats de la negació parcial de les cambres sanitàries amb el fang. “Es proposa fer també analítiques de l'aigua corrent per a confirmar-ne la salubritat”, afigen. També reclamen recursos tècnics per a l'avaluació urgent de l'estat dels habitatges, especialment en planta baixa, així com mitjans per a acabar amb els riscos de seguretat en les instal·lacions generals. Finalment, consideren necessària una avaluació detallada de possibles riscos estructurals a mitjà termini.