El 85% dels habitants del planeta no veu les estreles per la contaminació lumínica

El 85% dels habitants del planeta viu sota cels afectats per la contaminació lumínica; un problema ambiental que, a més d'impedir que milions de persones puguen contemplar les estreles, té greus conseqüències en els ecosistemes, la salut i l'observació astronòmica.

"Associem il·luminació amb el progrés, la modernitat i la bellesa, però hem de començar a comprendre que la llum artificial durant la nit és també un agent contaminant i origina un problema ambiental amb importants conseqüències", adverteix la impulsora de l'Oficina de Qualitat del Cel de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), Alicia Pelegrina.

Segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura, als Estats Units i Europa el 99% de les persones viuen baix els cels contaminats, un problema que creix a un ritme del 2% anual.

Segons l'informe del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la contaminació lumínica ha crescut un 50% en els últims 25 anys. El continent més contaminat és Europa, amb Madrid, París i Milà al capdavant.

Un informe de la Sindicatura de Comptes va situar la Comunitat Valenciana com la tercera autonomia que més contaminació lumínica generava, per darrere de Madrid i el País Basc en 2021. Com a resposta, el Consell ha aprovat el projecte de llei de protecció lumínica per a reduir la contaminació i augmentar l'eficiència energètica.

Brillantor artificial

La contaminació lumínica pot ser de diversos tipus. La més coneguda és la "brillantor artificial", que ens impedeix veure els cels estrelats i dificulta l'observació astronòmica científica.

"La brillantor és el resultat del comportament de la llum en l'atmosfera", explica la investigadora i doctora en Ciències Ambientals, Alicia Peregrina.

Per a combatre-la, la científica creu que el primer pas és canviar la percepció social: "Hem de començar a comprendre que la llum artificial és un agent contaminant" i fer un ús més responsable i racional d'ella.

"Les administracions han de primar les llums led taronja per damunt de les llums incandescents o de llum blanca i aconseguir un enllumenat públic més racional amb llums que il·luminen cap a terra o s'encenguen amb sensors de moviment", i afig: "hem de pensar si realment és necessari il·luminar un monument o un cartell publicitari a les dos de la matinada".

Els àmbits més afectats per la llum

Esta contaminació té greus efectes en els ecosistemes. Un exemple molt documentat és el de les baldrigues, unes aus migratòries que crien a les Balears i Canàries que estan morint massivament perquè només accedeixen als nius a la nit. "Quan les cries comencen a volar, la llum de les ciutats les confon, volen cap a elles on topen amb els edificis i són trepitjades".

Però, sense cap dubte, els grans afectats per la contaminació lumínica són els insectes, que majoritàriament són d'hàbits nocturns i necessiten l'obscuritat per a fer les seues funcions bàsiques.

La seua desaparició és alarmant, ja que pol·linitzen el 70% dels cultius i el 80% de les plantes amb flor.

La contaminació lumínica també afecta els humans i interfereix en el rellotge biològic". "Quan l'alternança entre el dia i la nit no es reprodueix, el nostre organisme pateix cronodisrupció, que es relaciona amb malalties cardiovasculars i metabòliques, alteracions de la son i l'envelliment prematur i càncer".

A més, hi ha altres grans afectats, com la ciència, perquè l'observació astronòmica es veu altament perjudicada, i el patrimoni cultural, ja que "85% dels habitants del planeta no puga veure les estreles és esgarrifador" i, a més, "estem impedint que les futures generacions puguen contemplar una cosa tan bella com un cel estrelat".