8M: on estem i d’on venim, o quan la violència de gènere eren crims passionals

La lluita feminista encara un 8 de març marcat de ple per l’emergència del coronavirus. Enguany no hi haurà marees morades que òmpliguen carrers per les restriccions sanitàries, però la reivindicació de la igualtat entre dones i homes seguirà molt viva. Per a commemorar aquest dilluns, el Dia Internacional de les Dones, amb un rerefons de pandèmia, À Punt ha preparat un contingut especial multimèdia que aborda com ha impactat la crisi sanitària en les dones des de molts vessants. Diversos organismes internacionals, com ara les Nacions Unides i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), ja han alertat que són elles les que estan rebent la pitjor part d’una pandèmia que està agreujant les desigualtats estructurals del sistema. Aquest diumenge, a 24 hores del 8M, fem la vista arrere i ens endinsem en l’arxiu audiovisual d’RTVV per a revisar com hem canviat en el temps i en quin punt estem.

Les reivindicacions del feminisme per a aconseguir la igualtat de les dones són acceptades des de fa anys per bona part de la societat, però no sempre ha sigut així. Una de les fites més clares del col·lectiu en les últimes dècades –coincideixen les veus expertes consultades per À Punt– és haver aconseguit posar nom a la desigualtat i les violències sistèmiques que pateixen les dones, ja que això ha sigut clau perquè calen en la societat. “Actualment es parla clarament de violència masclista, de violència contra les dones, i això suposa un gran avanç. Partim d’uns inicis en què no es parlava de violència de gènere perquè ni tan sols estava conceptualitzada com a tal, i ara ja es veu com un atemptat als drets humans”, apunta Encarna Canet Benavent, professora de la Universitat de València i especialista en gènere. La clau en el context actual, opina la catedràtica de la Universitat Jaume I (UJI) María José Gámez Fuentes, és des de quins paràmetres s’hi parla.

I és en aquest aspecte on els mitjans de comunicació tenen una funció educadora cabdal, destaquen ambdues expertes. L’assassinat en 1997 d’Ana Orantes a mans de l’exmarit, tretze dies després d’haver denunciat en una entrevista de televisió les agressions a què la sotmetia ell, va marcar un abans i un després en el relat mediàtic sobre la violència de gènere. Aquest crim masclista va tindre molta repercussió en la societat i va obrir una sèrie de debats i canvis legislatius que finalment es plasmaren en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció contra la violència de gènere, explica Gámez Fuentes.

Encarna Canet Benavent recorda que, fins que aquest concepte va quallar, els assassinats de dones a mans de la parella es vinculaven amb un component d’irracionalitat i es consideraven crims passionals i per amor: “La violència de gènere no és irracional. És una cosa totalment meditada i consentida donat el sistema masclista i patriarcal en què vivim”, aclareix l’experta.

Tant ella com la catedràtica de l’UJI reconeixen que s’ha millorat amb el pas dels anys en el relat mediàtic perquè la presència d’aquests elements estereotipats relacionats amb les passions humanes (com ara la gelosia o les discussions) i que, en el fons, justifiquen la violència, és cada vegada menys freqüent. Tot i això, encara queda camí per fer, lamenta Gámez Fuentes, que posa com a exemple de millora la cobertura del cas Maje, la dona condemnada a 22 anys de presó per induir a l’assassinat del marit en 2017. Freqüentment se l’anomenava la “viuda negra” de Patraix.

També s’ha avançat en la comprensió del cicle de la violència. “Cada vegada hi ha menys informacions que manifesten incredulitat perquè una dona segueix tenint relacions amb el maltractador o no el denuncia”, afirma Gámez Fuentes. L’experta alerta de l’error de posar el focus en si hi ha orde o no d’allunyament o denúncia per la víctima: “Com si això poguera desviar l’atenció de qui és la responsabilitat del que ha ocorregut”, ironitza.

Involució?

Les expertes alerten del perill d’involució que suposa l’auge de l’extrema dreta, representada per Vox en les institucions, respecte a les fites assolides per la lluita feminista: “Ataquen les lleis d’igualtat i volen tombar el concepte de violència de gènere per a invisibilitzar que existeix una violència estructural i sistèmica contra les dones”, afirma la professora Encarna Canet Benavent.

María José Gámez Fuentes i Encarna Canet Benavent coincideixen en el diagnòstic sobre l’amenaça que representa la ultradreta per a les dones i la resposta per a combatre-la. L’educació, insisteixen, és fonamental per a saber d’on venim i entendre com s’ha arribat als avanços assolits en el llarg camí que encara queda per a aconseguir la igualtat real entre dones i homes.