8M | Espanya podria assolir la plena paritat entre homes i dones el 2056

Amb el ritme d’evolució actual, Espanya necessitarà 33 anys per a tancar per complet la bretxa de gènere, segons el tercer Índex ClosinGap, elaborat per l’auditoria i consultoria externa PwC amb l’objectiu de mesurar l’avanç cap a la igualtat completa entre homes i dones i l’impacte econòmic de les desigualtats existents.

Es tracta d’un indicador que analitza els avanços cap a la paritat de gènere en cinc grans categories —ocupació, salut, educació, digitalització i conciliació— compostes per 28 variables “clau en el desenvolupament personal i professional d'una societat”. Mesura el nivell de tancament de la bretxa de gènere en percentatges on el 100% de tancament equivaldria a la plena paritat, per tant, un augment del percentatge de tancament de la bretxa equival a una disminució de les diferències entre homes i dones.

Les conclusions de l’informe de 2022, presentat el febrer de 2023, mostren que després de la baixada en el percentatge de tancament experimentat el 2021 a causa de la pandèmia —un 1,2%— el 2022 han disminuït les diferències entre dones i homes, augmentant en un 2,2% el percentatge de tancament de la bretxa de gènere. Així, actualment la bretxa està tancada en un 64,7%, cosa que suposa un increment de sis dècimes respecte a les dades de 2020 i d’1,4 respecte a les de 2021. Si el ritme de tancament es manté estable, el 35,3% de la bretxa que queda per cloure estarà tancat d'ací a 33 anys, el 2056. 

Per categories, els indicadors d’ocupació, educació, digitalització i conciliació han millorat respecte a 2021, però si bé els tres primers mantenen una evolució ascendent des de 2020, l’indicador de conciliació no ha crescut tant durant l’últim any com per a recuperar els nivells anteriors a la covid (era de 44 en 2020 i ara és de 41,4). Pel que fa a l’indicador de salut, malgrat ser el més alt dels cinc, ha disminuït més després de 2021 que durant la pandèmia (ha passat d’un 84,5 en 2020, a un 84,4 en 2021 i un 84 en 2022) a causa de la variable de risc de pobresa o exclusió i la dels anys de bona salut respecte a l'esperança de vida.

D’aquestes xifres es desprén que l'impacte més directe de la pandèmia ha sigut en conciliació, on les dones s'han vist més afectades, incrementant la taxa de parcialitat per raons de conciliació. Destaca, però, la millora de l'indicador de digitalització respecte als anys anteriors, gràcies a la crescuda de les compres les d'habilitats informàtiques. 

Ocupació, educació, conciliació, salut i digitalització

La paritat en l'ocupació ha augmentat en 1,1 punts percentuals respecte a l'any passat a causa de dos increments especialment rellevants que mostren una disminució en la bretxa dins de la categoria d'ocupació: l'augment de la presència de dones en càrrecs de lideratge en empreses privades i una menor bretxa en les pensions. Malgrat aquesta tendència positiva, l'ocupació precària ha disminuït en menor mesura per a les dones que per als homes, mostrant així un impacte negatiu en l'àmbit de l'ocupació.

La bretxa de gènere en educació ha millorat respecte a anys anteriors reduint-se a menys del 30%. Això es deu al fet que els valors de variables com la taxa d'abandó escolar, la taxa d'educació terciària i la formació contínua d'adults han aconseguit i superat la paritat amb uns resultats més positius per a les dones en tots els casos. La variable que encara queda per millorar és l'accés de les dones a carreres en Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, que ha experimentat una millora respecte als anys anteriors, però encara té una bretxa de més del 50%.

L’indicador de conciliació ha augmentat en 0,6 punts percentuals respecte a l'any passat, tot i que continua sent la categoria on la bretxa és major —supera el 50%— i encara no ha tornat als nivells prepandèmia. La variable de parcialitat per raons de conciliació va patir una disminució exponencial a causa de la covid, de la qual no s'ha recuperat encara. A més, disminueix lleugerament el temps dedicat a l'oci per a tots dos sexes, però es redueix encara més per a les dones, les quals ja patien, de mitjana, menys temps lliure respecte als homes.

En l'àrea de la salut és on hi ha major paritat, amb aproximadament un 16% de bretxa de gènere per tancar. No obstant això, l'evolució de l'indicador mostra que la tendència no és favorable per a les dones. La caiguda es deu principalment a dos variables: al risc de pobresa o exclusió, que ha retrocedit progressivament i ho ha fet en major mesura per a les dones; i d'altra banda, els anys en bona salut respecte a l'esperança de vida de les dones respecte als homes, que també ha baixat en comparació amb anys anteriors.

L'indicador de digitalització ha millorat respecte als anys anteriors, arribant al seu màxim valor des que es calcula l'índex. La variable de compres per internet, inclosa en l'indicador de digitalització, ha arribat a la paritat enguany. A més, la variable d'habilitats informàtiques ha crescut significativament, de manera que ja només queda un 5% de bretxa per tancar. Finalment, la ràtio entre homes i dones professionals en l'àmbit digital està millorant per a elles, encara que queda més del 60% de bretxa per tancar. 

Impacte en l’economia

La bretxa de gènere té un impacte directe en el PIB a través de tres elements clau del mercat laboral: la participació més reduïda de les dones, un menor nombre d'hores treballades per les dones per la seua major presència en llocs a jornada parcial i una sobrerepresentació femenina en sectors econòmics amb poca productivitat.

Segons els càlculs de l’informe, l’increment de la participació de les dones en el mercat laboral respecte a 2020 ha fet disminuir el cost d’oportunitat (el cost de l’alternativa a què renunciem quan prenem una determinada decisió) de tancar la bretxa de gènere. És a dir, que actualment el PIB perd menys milions d’euros que fa dos anys a causa de les diferències entre homes i dones, però encara podria augmentar en 212.179 milions d’euros si arribarem a la paritat real, l’equivalent a un 17,6% del PIB de l’any 2021. 

Conclusions

La incorporació de la dona al mercat laboral ha experimentat una millora substancial respecte a 2020, sobretot en la taxa d'activitat, però les dones encara treballen menys hores que els homes a causa de la major presència en llocs a jornada parcial, una diferència que s'ha agreujat amb la pandèmia.

Encara que l'any passat, es va tancar la bretxa en productivitat, enguany ha tornat a empitjorar, atés que proporcionalment, el nombre de dones ha incrementat en major mesura en sectors on la productivitat ha baixat o ha disminuït en sectors on ha augmentat.

Igualar la participació laboral de dones i homes, comportaria un augment associat del 8% del PIB espanyol, mentre que igualar les hores treballades entre ambdós generaria un increment del 8,5%, 

Qui impulsa l'índex

ClosinGap és un grup d'empreses que va nàixer com a clúster el setembre de 2018 i que treballe juntes per a impulsar el creixement econòmic des de la igualtat de gènere.

En l'actualitat està format per 11 organitzacions— Merck, Repsol, MAPFRE, Mahou San Miguel i Solán de Cabras, BMW Group, PwC, CaixaBank, Grup Social ONCE, KREAB, Fundació CEOE i Telefònica que “contribueixen a l'equitat, al desenvolupament i creixement econòmic generant dades rigoroses que permeten identificar el cost d'oportunitat de les diferents bretxes de gènere per a l'economia i la societat”.