Les 912 propietats que l'Església va registrar al seu nom a la Comunitat Valenciana

L'Església catòlica va inscriure al seu nom un total de 912 béns immobles entre els anys 1998 i 2015 a la Comunitat Valenciana, segons revela el llistat que ha remés aquest dimarts al Congrés el Consell de Ministres. La xifra representa només un 2,6% de les més de 34.000 propietats de què es va apropiar a tot Espanya acollint-se a la reforma de la llei hipotecària de l’executiu presidit per José María Aznar, derogada en 2015. Algunes de les propietats que va immatricular són monuments emblemàtics, com ara la mesquita de Còrdova, un dels més visitats del país. En terminologia registral, immatricular és ‘posar a nom d’una persona jurídica una propietat que no pertany a ningú emparant-se en la llei’.

De les 912 immatriculacions valencianes, 726 són temples i edificis de culte, com ara ermites, o altres dependències complementàries dedicades a fins religiosos. Les 186 restants s'arrepleguen en l'informe com a finques amb altres usos. Es tracta fonamentalment de terrenys, solars, habitatges o locals d'ús comercial. D'altra banda, 789 s'han registrat amb certificació eclesàstica, i en 123 casos la inscripció en el registre s'ha fet a través d'un títol diferent. El llistat del govern espanyol desglossa les propietats immatriculades per províncies: la de Castelló en té 212, la de València 522, i la d’Alacant 178. En aquesta imatge es pot consultar el document que arreplega les immatriculacions valencianes.

Amb la publicació i remissió d'aquest inventari al Congrés, el govern espanyol pretén aclarir la situació de les propietats de l’Església i activar el procediment per a reclamacions per part de particulars, en cas que hi haja conflictes sobre la titularitat.

Els casos més paradigmàtics

Alguns ajuntaments valencians mantenen oberts, des de fa anys, litigis amb les diòcesis per a intentar recuperar monuments emblemàtics a través de la justícia. Un dels casos més paradigmàtics és el de l’església de Sant Bertomeu de Xàbia (Marina Alta), una fortalesa gòtica datada del segle XIV. Fins al 1924, els documents atorgaven la propietat al poble, però el 2009 l'Ajuntament es va assabentar que l’arquebisbat de València l’havia immatriculat al seu nom.

Els plets judicials per les immatriculacions de l'Esglèsia a la Comunitat Valenciana

Més al nord de la geografia valenciana, un altre cas amb polèmica és el del campanar de Sant Bertomeu, a Benicarló (Baix Maestrat). Fa cinc anys, el bisbat de Tortosa el va posar al seu nom de pressa i corrents abans que expirara la llei hipotecària, però l’Ajuntament de la localitat en continua pagant el manteniment i la llum del rellotge. Ara, després de sis anys, la justícia haurà de decidir sobre qui recau la titularitat d’aquest immoble en un juí que se celebrarà el 24 de febrer.