Absoltes les exresponsables de l'Ivacor per frau en la restauració de llibres

La secció segona de l'Audiència Provincial de València ha absolt l'exdirectora gerent de l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (abans Ivacor), Carmen Pérez, i l'excap d'Obra Gràfica i actual directora, Gemma Contreras, dels delictes de frau i prevaricació en la restauració de llibres antics.

La Fiscalia reclamava penes de cinc anys de presó, nou d'inhabilitació absoluta i nou més d'inhabilitació per a càrrec públic sostenint que els referits llibres van ser restaurats en l'Ivacor, amb eines i mitjans propis i per dues restauradores de l'Institut, però la facturació es va fer a una empresa particular constituïda a instàncies de les processades per a eludir els procediments administratius.

Per contra, el tribunal ha conclòs en la sentència feta pública aquest dimecres que l'Ivacor va fer una tasca de diagnosi i supervisió dels llibres referits, però "no cobrava" per això, "sense que hi haja una prova que permeta sostindre el contrari". "Per tot això, no cal apreciar en l'ús de mitjans materials d'Ivacor un ús alié a la funció pública", afig la sentència.

Per això, tampoc s'aprecia "que els fets acreditats a través de la prova practicada siguen constitutius de delicte de malversació, ni en la modalitat de sostracció de cabals públics, ni en la d'aplicació d'efectes públics a fins aliens a la funció pública". En conseqüència, s'ha dictat la lliure absolució de totes dues acusades, i es declaren d'ofici les costes processals.

Segons va detallar la Fiscalia Provincial de València en l'escrit d'acusació, entre el 2011 i el 2013, un economista i auditor va sol·licitar la restauració de dotze llibres antics de la seua col·lecció particular "amb un valor considerable" a l'Ivacor, quan Carmen Pérez era la directora gerent i Gemma María Contreras era la cap d'Obra Gràfica i Material. El ministeri públic va considerar que les dues processades "van eludir el procediment administratiu previst en la llei de contractes del sector públic" per a afavorir el contractant, un extrem que no ha considerat provat el tribunal, que en conseqüència ha dictat la lliure absolució.