Adela Cortina, la filòsofa valenciana que va crear el terme 'aporofòbia': "Tots som aporòfobs"
La catedràtica emèrita de la Universitat de València centra en l'educació la clau per a combatre l'aversió les persones pobres
L'aporofòbia és un concepte que defineix l'aversió, por o menyspreu cap a la gent pobra o desfavorida. Aquest neologisme ha estat molt present en les últimes dècades en el debat sociològic i en discussions sobre migració i xenofòbia, per exemple. Sovint es diu que el que no s'anomena no existeix i l'aporofòbia té una responsable de posar-li nom i és valenciana. La filòsofa Adela Cortina va encunyar i impulsar el terme el 1995 i la paraula ja és global.
Cortina, catedràtica d'ètica per la Universitat de València, participa aquest dilluns en el 1r Congrés d'Aporofòbia celebrat a Barcelona i ha assenyalat l'educació com a clau per acabar amb el rebuig cap a les persones desemparades. En aquest sentit, afirma que "tots som aporòfobs", que tot el món pot recelar de les persones pobres perquè "comporten problemes", però l'experta considera que aquesta base biològica no té per què ser determinant si s'aposta per educar "en captar el valor dels éssers humans, de cadascú d'ells". Una idea que la filòsofa connecta amb l'assetjament escolar, el qual ja és un rebuig "al marginat, al que està patint" i que es podria entendre com un paral·lelisme de l'aversió que com adults podem sentir cap a qui pateix pobresa.
En la conferència inaugural d'aquest congrés internacional, Cortina ha apostat per educar en el reconeixement de tothom, allunyant-se de criteris molt contemporanis: "Cada persona és valuosa per si mateixa, no pel que ens pot oferir". Així, la filòsofa també afig que l'educació ha d'exercitar l'empatia i la compassió, en "adonar-se que l'altre està patint i ens comprometem que isca del patiment".
"No és xenofòbia, és aporofòbia"
L'aversió cap a qui pateix pobresa és una actitud estretament relacionada amb la xenofòbia i el racisme. Cortina afirma que en realitat la xenofòbia no existeix, sinó que és l'aporofòbia la que apareix quan l'estranger que arriba és una persona migrant sense diners amb necessitat d'ajuda i no un turista o emprenedor estranger amb recursos econòmics.
La filòsofa ha recordat que el primer tractat sobre el socors dels pobres el va escriure un humanista valencià, Joan Lluís Vives, sota el títol en llatí De subventione pauperum. Sive de humanis necessitatibus. Vives va proposar el segle XVI un conjunt de mesures per a previndre i evitar la mendicitat i va defendre que havia de ser la municipalitat qui se n'encarregara i no només "la gent de bon cor", com ha recordat Cortina.
