Advocats Estrangeristes denuncia que la Comunitat Valenciana té les pitjors dades de regulació d'estrangers

L'Associació d'Advocats Estrangeristes en Xarxa ha denunciat aquest dimarts el mal funcionament de les oficines d'estrangeria de la Comunitat Valenciana, que veuen com "les pitjors d'Espanya".

En un informe signat per Paco Solans, secretari i portaveu de l'Associació d'Advocats Estrangeristes en Xarxa, es conclou que les oficines valencianes "són les pitjors d'Espanya en temps de resolució o índex de denegació" de sol·licituds per una suposada "vaga de zel".

Segons l’informe, a la Comunitat Valenciana es van denegar més del 50% de sol·licituds el 2021, quan en la resta d'Espanya aquesta dada no supera el 27%. Una taxa de denegacions que el mateix Paco Solans ha qualificat d’”escandalosa”, en declaracions a À Punt NTC.

Pel que fa a expedients familiars de persones ciutadanes de la Unió Europea, la mitjana de denegacions a Espanya va ser del 22,76% el 2020 i del 20,72 el 2021, mentre que a la Comunitat Valenciana va ser del 44% el 2020 i del 34% el 2021. Així ho recull l’informe, que cita les dades de la delegació del govern espanyol.

En canvi, fonts de la delegació del govern espanyol han apuntat dies després de la publicació d'aquesta informació que cal tindre en compte les diferències entre províncies, ja que "les diferències són abismals".

"És més veraç comparar dades de les oficines que posseïxen una quantitat de sol·licituds semblants". Justifiquen que la ciutat de València és, a hores d'ara, la tercera amb més volum de treball, només per darrere de Madrid i Barcelona. "En 2021, a Madrid es van resoldre arrelaments favorables en un 70%; a Barcelona, un 66% i a València, un 67%", puntualitzen amb les dades de Coordinació de l'Administració General de l'Estat del Territori.

A més, Solans explica que la mitjana de temps que es tarda a resoldre una sol·licitud és entre set i huit mesos, que no es permet fer correcció dels documents presentats i que tampoc es permet presentar recurs de reposició. Així, en el moment en què una sol·licitud és denegada, l’única solució és tornar a començar el tràmit des del principi. 

Política de denegar tot el que es puga

L’associació considera que no hi ha motiu per a tanta denegació, perquè es tracta “d’expedients senzills” i que en la gran majoria de casos les persones que els presenten compleixen tots els requisits que demana la llei, però que “a la Comunitat Valenciana s’utilitza qualsevol excusa, per xicoteta que siga, per a denegar-los”, assenyala el portaveu. 

També denuncia que hi ha hagut diversos casos de persones que, després d’intentar regularitzar la situació a la Comunitat Valenciana dues o tres vegades, han canviat de comunitat autònoma i ho han aconseguit en dos o tres mesos, afirmació que corrobora Maite Biosca González, de l’àrea de migració de l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, en declaracions a À Punt NTC.

Segons Solans, aquestes xifres de denegacions tan diferents demostren que “hi ha una política en totes les oficines d’estrangeria de la Comunitat de denegar tot el que es puga”. En aquest sentit, apunta que actualment “només hi ha un partit que defense aquest tipus d’actitud” i, per això, el fet que la ultradreta estiga implicada en aquesta denegació massiva d’expedients és per a ells “tant una sospita com una deducció”.

A més, assegura que l’associació que representa es va posar en contacte amb la delegada del govern espanyol a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, per fer-la coneixedora d’alguns expedients “escandalosos” de la província de València i dir-li que prenguera mesures. Però afirma que la resposta –a través d’una carta del secretari general de la delegació– va ser que les xifres de denegacions eren iguals en les tres províncies.

Davant d’aquesta situació, Solans afirma que “no hi ha dret que una terra d'acolliment i solidaritat com ha sigut de sempre la Comunitat Valenciana reba la taca que ací es denuncia".

La delegació del govern espanyol recorda que és competència de la subdelegació

Des de la delegació del govern espanyol a la Comunitat Valenciana han aclarit aquest dijous, un parell de dies després de fer-se pública aquesta denúncia, que la delegada del govern espanyol, Gloria Calero, "no té potestat per a contestar expedients en l'administració". En aquest sentit, afigen que "la jerarquia orgànica de les Oficines d'Estrangeria depén de la subdelegació del govern" i que els treballadors de l'administració fan el seu treball "atenent a la normativa vigent, no a la seua ideologia".

“Són persones que volen treballar, què passa amb elles?”

En l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret des del 2007 ajuden persones migrants a regularitzar la situació a la Comunitat Valenciana, explica a À Punt NTC una de les membres de la comissió de migració, Maite Biosca, i no s’havien trobat mai amb una taxa de denegació de sol·licituds tan alta fins ara, assegura. 

Segons indica Biosca, la seua organització té pisos d’acollida on assisteixen majoritàriament persones de l’Àfrica subsahariana. Allí els fan un seguiment laboral i sanitari, i els ensenyen a treballar el camp perquè puguen tindre un contracte de treball més avant que els permetrà sol·licitar l’arrelament, després de tres anys de viure ací. 

Aconseguir la regularització sempre ha sigut un procés costós, de tres a sis mesos, afirma, però des que va arribar la pandèmia, més o menys, els han tombat cinc expedients de persones amb contracte de treball, alguns dels quals s’han presentat dues o tres vegades i, fins i tot, han anat al Defensor del Poble, que els ha donat la raó, “però es tracta d’un organisme orientatiu, que no obliga”, assenyala. 

Biosca afirma que no entenen per què, ja que fa falta mà d’obra en el camp i aquestes persones necessiten treball i no les estan regularitzant, fent que moltes acaben optant per intentar-ho en una altra comunitat autònoma. “Estem parlant de persones que volen integrar-se, treballar i aportar, i de xicotets empresaris de l’agricultura que els volen contractar, Què està passant?”, es pregunta. 

També es pregunta per què, si s’han pogut acollir totes les persones que han arribat fugint de la guerra d’Ucraïna, no es fa un plantejament global atenent les necessitats econòmiques i socials de les persones. “Tots tenim dret a viure i per a viure cal treballar”, postil·la.

Una solució “molt fàcil”

Per a Solans la solució és ben “fàcil”: admetre els recursos de reposició i la correcció d’errades, i “no mirar els expedients amb lupa buscant per on denegar-los i anant a matar”. “És molt fàcil resoldre-ho, un poc d’humanitat, un poc de racionalitat i no deixar-nos dur pels nostres pitjors instints”, afirma. 

A més, també considera que caldria “prendre algunes mesures disciplinàries i moure alguns casos”, així com “instruir determinades persones” que es puguen considerar responsables d’aquesta situació.