Els advocats ixen al carrer a Xàtiva contra la supressió del jutjat de violència de gènere
Professionals de la justícia i la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament de Xàtiva han assegurat que les dones maltractades queden desprotegides
L’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València, així com diverses associacions feministes i regidors de l’Ajuntament de Xàtiva (Costera), han convocat aquest divendres una concentració davant dels jutjats del municipi, coincidint amb les manifestacions del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, per a denunciar la supressió de les competències de violència sobre la dona en aquests jutjats.
“El dret de defensa és un dret fonamental de la ciutadania i tenim el dret a vetlar perquè les persones tinguen la defensa que es mereixen”, ha assegurat Auxiliadora Borja Albiol, degana del col·legi d’advocats de València (ICAV). Borja ha acusat el Ministeri de Justícia de no tindre “la sensibilitat necessària per a tractar el problema de la violència de gènere”.
A més, ha denunciat que moltes dones hauran de recórrer més de 160 quilòmetres per a arribar als jutjats, un recorregut “que hauran de fer persones molt vulnerables, que suposadament haurien de ser les més protegides i per a les quals aquesta mesura és, sens dubte, dissuasiva”.
La regidora de Dona i Igualtat, Lena Baraza, en qualitat de presidenta del Consell de les Dones, ha llegit un manifest on ha assegurat que aquesta mesura perjudica “no només de les dones de Xàtiva, sinó totes les que conformen el partit judicial, amb un total de 26 municipis, alguns tan allunyats com Bicorb o la Font de la Figuera”. Aquesta decisió “esdevé incomprensible i inassumible, ja que s'aparta dels nostres jutjats el principal servei i recurs de protecció a les dones, com és el dret a una justícia digna i pròxima” ha afirmat Baraza.
L’advocada Clàudia Suárez, en representació de les professionals del dret del partit judicial de Xàtiva, ha qualificat la supressió d’aquest servei com “una barbaritat” i ha dit que “amb el nou reial decret es tracta la dona com un número i no com una víctima”. “Això no ho podem consentir, per la qual cosa farem tot el possible perquè no passe”, ha assegurat.
