Aemet s'obri a modificar els índexs per a mesurar el risc d'incendis

L'incendi declarat a Tàrbena, que ha cremat ja quasi 600 hectàrees de terreny forestal, ha deixat al descobert una vulnerabilitat dels sistemes de prevenció a la Comunitat Valenciana. La polèmica ha esclatat arran de la contradicció visible entre els avisos decretats diumenge a la Marina per la Generalitat i el d'altre organisme com és l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), fet que ja s'ha llançat a criticar l'oposició. Mentre que des de l'112 la preemergència fixada era baixa o mitjana, l'ens estatal ho havia elevat a extrem. La discordança és rellevant, perquè en el nivell inferior d'alerta és quan estan permeses les cremes agrícoles, que sembla ser l'element responsable del foc.

El cor de l'assumpte està en distingir què és el que mesura cada cosa. A la Comunitat Valenciana, explica José Ángel Núñez, cap de Climatologia d'Aemet, l'índex operatiu que es gasta per a avaluar la perillositat d'un incendi és el PIF. Es tracta d'un paràmetre desenvolupat conjuntament amb la Generalitat, en funcionament "des de fa trenta anys" i que ja ha sigut objecte de revisions. Però cal tindre en compte que el que analitza aquest indicador no és la probabilitat que hi ha perquè s'origine un incendi, sinó el risc que el foc es propague de manera ràpida i virulenta. Per a calcular-ho, es té en compte la humitat relativa, la velocitat del vent, les temperatures, les precipitacions acumulades i la humitat del terreny. I, considerant totes aquestes variables, el risc que s'escampen les flames era baix per a diumenge: "Objectivament, aquests dies no hem tingut condicions favorables per a una propagació ràpida, perquè bufava vent fluix".

Aleshores, què és el que ha passat? La resposta està en l'escenari climàtic: "Enguany tenim un risc afegit per la sequera extrema del terreny, unit a un dèficit gran de precipitació, perquè no ha plogut ni el 10% del que és habitual", ha matisat l'expert. Tot plegat fa que, encara que el perill de propagació ràpida de foc no siga alt, els índexs d'ignició i la disponibilitat de material combustible sí que és molt elevat, cosa que converteix algunes parts de les muntanyes valencianes en un autèntic polvorí.

Des d'Aemet defenen la validesa de l'índex PIF per a calcular els nivells d'alerta per estar "més adaptat al tipus de sòl, vegetació i meteorologia". "Tracta de ser més realista i dona menys alarmes falses", assegura Núñez. Tot i això, reconeix que té "limitacions" per a mesurar el risc en escenaris d'extrems meteorològics, com els fenòmens que causa el canvi climàtic.

Per aquesta raó, situacions com aquesta, amb un incendi virulent causat per una crema agrícola que s'ha anat de mare, serveix els especialistes per a plantejar-se canvis en la manera de predir les alertes d'emergències i els índexs de perillositat d'incendis forestals. Admeten que caldrà valorar si cal donar més pes, per exemple, a la humitat del terreny. "Estem vivint un any hidrològic sense precedents, tant per dèficit de pluja com per una anomalia càlida de les temperatures i això és conseqüència directa del canvi climàtic", ha remarcat el cap de Climatologia d'Aemet.

Una revisió dels indicadors per a adaptar-los al nou escenari d'emergència climàtica tindria, sense dubte, conseqüències directes en les pràctiques al camp, ja que del risc o no d'incendi forestal depén l'autorització de cremes agrícoles. Com a norma general, les que es duen a terme a menys de 500 metres de zones forestals estan prohibides entre l'1 de juny al 16 d'octubre, però aquest dilluns la Generalitat ha decidit avançar la suspensió a mitjan abril, amb caràcter general i fins que milloren les condicions.