Aemet: "La resolució judicial diu clarament que va haver-hi informació més que de sobra; la resta és irrellevant"

Els responsables de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a la Comunitat Valenciana han tornat a defensar este divendres l'actuació de l'organisme el dia de la dana, quant a la informació facilitada a les administracions públiques perquè prengueren les decisions per a gestionar la resposta a les inundacions. En una roda de premsa el delegat de l'ens, Jorge Tamayo, ha assegurat que "tècnicament i científicament ningú haguera pogut donar una informació millor que la que va proporcionar Aemet, delimitant el que es podia i arribant fins on ens permet la ciència". "Va ser oportuna, molt fiable, i el més concreta i exacta possible", ha insistit, en resposta a les crítiques des de la Generalitat que han denunciat una "apagada informativa" per part d'esta agència i també de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) durant les hores més crítiques.

Tot i que la compareixença s'havia convocat per a fer balanç climàtic de l'hivern i presentar les perspectives de cara a la primavera, la realitat és que el tema estrela que continua centrant l'atenció dels periodistes és la gestió de la dana, especialment després de les resolucions de la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal per a esclarir presumptes delictes d'homicidi i lesions imprudents. Sobretot l'última, que a més de citar com a investigats en el procés l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic d'Emergències Emilio Argüeso conclou tres punts fonamentals: hi havia prou informació, la competència per a gestionar la resposta era autonòmica i l'avís es va enviar tard i malament. Precisament en la idea de la disponibilitat de la informació s'han centrat Tamayo i el cap de Climatologia d'Aemet a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, que ha comparegut amb ell. "La resolució judicial diu clarament que va haver-hi informació més que de sobra. El que diguem ara la resta d'implicats ja és irrellevant", ha respost Núñez als mitjans que li han preguntat per les acusacions de la Generalitat.

La cúpula de la delegació valenciana d'Aemet, organisme que depén del Ministeri de Transició Ecològica, ha reivindicat així el bon fer de l'agència com a "servei públic" aquell fatídic 29-O. "Crec que va estar molt ben donat", ha insistit Tamayo. El delegat ha explicat que el dia de la dana es van utilitzar els canals de comunicació "habituals" per a informar sobre la situació meteorològica que venia: els avisos difosos a través de la Meteoalerta als responsables de Protecció Civil, comunicació directa per telèfon amb els tècnics del 112, les xarxes socials i el web. "No vam enviar res eixe dia per cap canal que no s'utilitze habitualment. De fet, seria molt contraproduent no emprar els protocols establerts", ha afirmat.

Tamayo ha explicat que l'avís roig per pluges, que s'activa molt poques vegades a la Comunitat Valenciana, estableix "un llindar" de 180 litres per metre quadrat, no un màxim. "A partir d'ací cap a dalt", ha aclarit. És el que el diferencia dels avisos groc i taronja, que sí que estan acotats. Un escenari amb avís roig implica que, quan es preveu arribar a 180 litres de precipitació acumulada o se superen, "les conseqüències poden ser catastròfiques" i que hi ha "greus riscos per a vides i béns". "No vam dir qe caurien 700 litres a Torís perquè no ho sabíem nosaltres ni ningú", ha dit el meteoròleg. Per això, ha deixat clar que cal prendre's molt seriosament el que significa un avís roig perquè, cada vegada que s'ha decretat "ha passat alguna cosa important", per exemple el 2019 en la dana del Baix Segura: "Què podíem fer més? No ho sé". Per a Tamayo, l'ocorregut el 29-O evidencia que va haver-hi "confusió" per part de les administracions en la interpretació de la informació que se'ls va proporcionar i això els obliga a fer un "exercici d'aclariment" i treballar per a millorar la comprensió de la societat de les dades que dona l'Aemet.

Finalment, el delegat de la delegació valenciana d'Aemet ha lamentat els "atacs personals", "assenyalaments públics que han estat fora de lloc" i fins i tot "amenaces" de què han sigut víctimes els tècnics de l'ens —Núñez inclòs— sobretot a través de les xarxes socials. Tots dos han mostrat preocupació per l'onada d'"informacions falses conspiranoiques" que cala entre la societat i que s'ha exacerbat a causa de la dana, i han lamentat que "terceres persones" s'aprofiten dels discursos que posen en dubte l'actuació d'Aemet el dia de la dana per a desacreditar encara més els meteoròlegs. Per això, han reivindicat el paper dels periodistes i dels mitjans de comunicació per a desmuntar les mentides i fer una tasca pedagògica i de conscienciació social.