Com afecta el bloqueig del CGPJ a la ciutadania en el carrer?

La dimissió de Carlos Lesmes com a president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és la gota que ha fet vessar el got a la situació d'excepcionalitat en què es troba l'òrgan de govern dels jutges i jutgesses des de desembre del 2018. És des d'aquella data que està pendent la renovació dels vint vocals, que encadenen ja quatre anys en funcions.

L'allunyament que hi ha hagut tradicionalment entre la ciutadania i el CGPJ ha fet que, justament per això, el bloqueig en què està sumit no preocupe en el carrer, perquè es veu més com una baralla política entre el PP i el govern espanyol que no afecta el dia a dia. Però ho fa, i en més mesura del que creiem. Principalment, perquè la reforma que va impulsar l'executiu de Pedro Sánchez de la llei orgànica del poder judicial els prohibeix fer nomenaments mentre estan en funcions, com ara mateixa. Aquesta limitació, amb què la coalició PSOE-Unides Podem volia forçar el PP a pactar la renovació, ha servit en la pràctica perquè s'acumulen desenes de nomenaments pendents en els òrgans i cúpules judicials de tot el país.

Per exemple al Tribunal Suprem, el cas més "cridaner" del que implica la paràlisi del CGPJ, segons assenyalen veus expertes consultades per À Punt NTC. En el Suprem hi ha vora una quinzena de vacants per jubilació o decés que no s'han substituït. En l'obertura de l'any judicial, Lesmes va advertir que en els pròxims mesos els buits pujaran a una vintena; és a dir, una quarta part dels efectius. Aquest tribunal té l'última paraula en molts casos judicials, per exemple qualsevol que hi tinga recurs. El fet que aquest estiga a mig gas i amb menys magistrats retarda sentències en assumptes quotidians que afecten moltes persones, per exemple sobre custòdies de fills i filles, divorcis, pensions, acomiadaments, impostos, llicències urbanístiques o currículums educatius. A més, cal tindre en compte que el Suprem senta jurisprudència amb les resolucions que emet, criteri que després han de seguir tots els tribunals espanyols. 

El novembre del 2021, el mateix ens judicial ja avisava que la prolongació del bloqueig del CGPJ conduiria a una situació "insostenible" i implicaria que es dictaren aproximadament mil sentències menys anuals entre totes les sales espanyoles, amb allargament dels temps de resposta en les qüestions de fons i en les decisions d'inadmissió, que en són desenes de milers a l'any. La conjuntura postpandèmia tampoc ajuda, ja que estem en un moment en què els procediments en els tribunals s'han multiplicat a causa, entre altres factors, de les reclamacions presentades amb motiu de la covid-19.

"Si el Tribunal Suprem d'Espanya no es caracteritza per ser el més ràpid del món, ara encara serà una miqueta més lent", resumeix Andrés Boix, professor de Dret Administratiu a la Universitat de València. Precisa, tot i això que la feina "bruta" de darrere continuarà desenvolupant-se com fins ara, però com són els jutges i jutgesses els qui revisen i firmen les sentències els procediments es dilataran més en el temps. Coses que tardaven un any i mig, per exemple, ara poden allargar-se un any i mig, segons l'estimació d'aquest expert.

Una altra conseqüència valenciana: els magistrats en funcions. La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), Pilar de la Oliva, fa vint mesos que està en funcions, com va denunciar ella mateixa fa just una setmana. I com De la Oliva, estan en situació d'interinitat el president de la sala contenciosa del TSJCV, Manuel José Baeza, o el president de l'Audiència d'Alacant, Juan Carlos Cerón. Això no paralitza els tribunals, però sí que els alenteix, perquè la manca de personal endarrereix tots els processos, assenyala Julia Sevilla, professora de Dret Constitucional de la UV.

El problema de tota aquesta situació, puntualitza Sevilla, és que "una justícia que és lenta, no és justícia". La jurista lamenta "l'espectacle" que està donant el poder polític amb la renovació del CGPJ i "l'exemple negatiu" que constitueix per a la ciutadania. "Què pensaríem si un president d'un govern diguera que no convoca eleccions fins que anara algú a fer-lo fora? Seria escandalós", clou.