Directes
Ara en la televisió
ANIMALADES, UN MÓN BESTIAL
Ara en la ràdio
FÓRMULA TERRITORI (reemissió)

Afrontar les desigualtats i l’emergència climàtica, claus per a erradicar la pobresa

Una de cada quatre persones està en risc de pobresa o exclusió social a casa nostra

Més de 450.000 persones viuen en situació de pobresa severa a la Comunitat Valenciana / À Punt NTC

Més d'1.400.000 persones estan en risc de pobresa a la Comunitat Valenciana. Això suposa un 27,5% de la població total, de les quals, més de 450.000 viuen en una situació de pobresa severa amb menys de 560 euros al mes.

Són les dades de l’informe L’estat de la pobresa, presentat el passat 17 d’octubre per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa EAPN en el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa. Davant d’aquestes xifres alarmants, la plataforma Pobresa Zero exigeix un canvi de sistema i la presa de mesures concretes urgents que permeten fer front a la pobresa i posar fi a les desigualtats estructurals. Tot en un moment clau en què s’estan elaborant els pressupostos de la Generalitat per al 2024: "Estem molt expectants perquè serà quan es visibilitze el compromís del nou Consell amb el finançament per a sostindre la vida i el planeta, que afecta qüestions clau com l’exclusió social, els fons a la cooperació i els serveis socials”, assegura Cristina Ramón, presidenta de la Coordinadora Valenciana de ONGD (CVONGD).

Tot i que des de l’entitat afirmen que els equips encarregats de les polítiques de cohesió social i cooperació de l’administració autonòmica, amb els quals han mantingut converses, s’han compromés a mantindre les partides pressupostàries, no amaguen certa preocupació al respecte. 

Des de Pobresa Zero recorden que aquesta realitat és molt sovint invisible, ja que la pobresa afecta fins i tot famílies que reben algun sou. “En molts casos, els salaris no acompanyen els preus reals del mercat i la gent que treballa no té prou recursos per a arribar a la fi del mes”, afirmava en els micròfons d’À Punt Maite Puertes, portaveu de la plataforma, “no tenen prou diners per a una alimentació adequada o destinen més de la meitat del que guanyen a pagar l’habitatge”.

És per això que consideren aquest fons "essencial" per a garantir els serveis socials en moments crítics i demanen que es paren les polítiques fiscals regressives aplicables a les rendes més altes i a les grans empreses, així com posar fi als paradisos fiscals. Unes reivindicacions que es produeixen quan el Consell ha aprovat una reducció d'impostos amb "un estalvi de 199 milions d'euros per a la ciutadania valenciana" en l'avantprojecte de la llei d'acompanyament dels pressupostos.

Lluny del 0,7% per a cooperació al desenvolupament

La Comunitat Valenciana dedica actualment un 0,25% dels pressupostos autonòmics a polítiques de cooperació al desenvolupament, lluny de l’objectiu fixat per al 2030 del 0,7%. Amb tot, Ramón ha valorat positivament el treball fet durant els últims anys i espera que seguisca el camí dels compromisos firmats en la darrera campanya electoral per tots els partits polítics amb representació a les Corts menys Vox, per a avançar fins al 0,4% dels pressupostos autonòmics abans que acabe la legislatura.

“El focus no ha de ser si les persones en situació de pobresa són d’ací o d’allà”, insisteix, “no cal confrontar els pobres contra els pobres, primer ens hem d’ocupar de totes les persones vulnerables i també apuntar les empreses que defrauden el sistema, en molts casos també responsables de l’emergència climàtica”.

Crisi humanitària: refugiats climàtics i guerra a Gaza

De fet, cada vegada són més les persones refugiades en situació de pobresa que arriben al nostre territori en veure's forçades a fugir dels seus països d’origen per causes relacionades amb l’emergència climàtica. “L’ONU ens advertia el 2006 que el 60% de les migracions eren per qüestions climàtiques, unes xifres que vora vint anys més tard no han fet més que incrementar-se”, recorda la presidenta de la CVONGD. “Els patrons de producció i consum occidentals generen precarietat en altres parts del món, fet que implica, fins i tot, deixar terres improductives i poques expectatives de futur als seus habitants que es veuen abocats a migrar”, conclou.

La crisi humanitària que suposa el nombre creixent de refugiats climàtics se suma als milers de persones desplaçades per conflictes bèl·lics com la guerra entre Israel i Hamàs. És per això que Pobresa Zero també demana a la societat civil, governs locals, autonòmics i, en última instància, a l’Estat que “exigisquen un alto al foc immediat” a Gaza i que “s’òbriguen immediatament corredors humanitaris que protegisquen la vida de la població civil”.

També et pot interessar