Les agressions a personal sanitari valencià continuen creixent: 56 el 2022

Els Col·legis Mèdics de la Comunitat Valenciana registraren durant 2022 un total de 56 agressions a personal mèdic, un 12% més que l'any anterior i un 30% per damunt de les 43 de 2020. Les dades, presentades aquest dijous pel Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM) situen el territori en la part mitjana del rànquing estatal, que encapçalen Ceuta i Catalunya si s'interpreta en termes relatius. Amb una taxa d'1,91 per cada mil col·legiats, la valenciana és l'onzena autonomia —comptant-hi també les ciutats autònomes— pel que fa a atacs a facultatius comptabilitzats l'últim exercici. La xifra està quasi un punt per sota de la mitjana nacional (2,87), però no és aliena a la tendència de fons que revela l'informe en el conjunt del país: un preocupant i progressiu augment d'aquestes agressions. Segons dades de l'Observatori contra les Agressions, el 2022 bateren rècord de la sèrie històrica amb 843 casos comunicats. És pràcticament un cada deu hores. Repunten especialment les lesions físiques, enfront dels insults i les amenaces.

Si es miren les xifres absolutes, la Comunitat Valenciana puja en la taula i és la quarta, per darrere de Catalunya (380), Andalusia (117) i Madrid (67). Per províncies, 25 de les 56 agressions es localitzen a València, 19 a Alacant i 12 a Castelló, segons dades dels respectius col·legis mèdics. La majoria (el 60%) les pateixen les dones, una tendència que es replica a tot Espanya. De fet, si es fa una retrospectiva, són elles les que concentren el gruix de les vexacions des del 2016.

Pràcticament, set de cada deu, el 68%, tenen lloc en els serveis d'atenció primària valencians. A escala estatal, l'atenció primària acumula també el volum més gran d'agressions, però el percentatge experimenta una davallada significativa fins al 43%, seguit dels hospitals (27%) i les urgències (8%). Els principals motius pels quals es van produir van ser, en aquest ordre: discrepàncies amb l'atenció mèdica, temps per a ser atés, mal funcionament del centre, discrepàncies personals, informes que no coincidien amb les pretensions del pacient i no receptar el que el pacient exigia.

Les dades d'aquesta estadística anual s'han donat a conéixer amb motiu de la celebració, el pròxim 12 de març, del Dia Europeu contra les Agressions a Metges i Professionals Sanitaris. Les organitzacions professionals adverteixen, no obstant això, que les xifres no reflecteixen la dimensió autèntica del problema sinó que són "només la punta de l'iceberg del que pot estar latent davant la falta de denúncies". En aquest sentit, indiquen que es produeixen més vexacions que les denunciades perquè no tots els facultatius agredits les notifiquen, sobretot quan es tracta d'insults i amenaces.

En roda de premsa, el secretari general del CGCOM, José María Rodríguez, ha advertit d'un augment de les agressions als col·legiats més joves (de menys de 35 anys) que representen ja una quarta part del volum d'agressions (25,4%). Al ser preguntat per les diferències entre unes comunitats i altres, l'expert ha assenyalat que hi ha més denúncies en què existeix millor comunicació amb els col·legis mèdics o amb la policia.