Agrupar-se per a independitzar-se del mercat energètic

El preu de la llum, la sostenibilitat mediambiental i un consum més just. Són tres de les preocupacions socials més comunes ara com ara i tres objectius claus que cal optimitzar per a un futur millor o, simplement, per a garantir el futur. En aquest context, les comunitats energètiques locals són un dels models alternatius al sistema tradicional que han agafat força en els últims anys, des que el 2019 es legislara finalment a favor de la socialització energètica.

La Comunitat Valenciana ja compta amb desenes de projectes col·laboratius en marxa. Les comunitats energètiques locals són entitats formades per agrupacions d'una mateixa zona per a poder abastir-se amb part de l'energia que el mateix grup necessita. Així, associacions, empreses, el veïnat d'un edifici, d'un barri o de tot un municipi poden arribar a formar-ne una i beneficiar-se dels avantatges. Els beneficis són múltiples i van més enllà de l'autoconsum i l'estalvi econòmic que suposa independitzar-se del negoci tradicional energètic i dels seus preus. També implica una millora en la sostenibilitat del consum gràcies a la producció d'energia plenament renovable i de quilòmetre zero. Fins i tot comporta un impacte positiu en l'entorn social, ja que genera treball local i redueix els desequilibris econòmics.

Però, com es munta una comunitat energètica?

Hem parlat amb Juan Sacri, president de Sapiens Energia, una cooperativa sense ànim de lucre de Canet d'en Berenguer que desenvolupa projectes d'autoconsum compartit i ofereix assessorament en la tramitació de les comunitats energètiques. Sacri ens explica que pot semblar complex en un primer moment, però que una vegada es posa en marxa l'engranatge, ja no implica esforços majors.

El Portell de Morella, Llíria, la Vall de la Gallinera o Alzira són només alguns exemples dels vora cinquanta pobles valencians que ja han fet el pas avant cap a un procés d'emancipació energètica. Actualment, només el 10% dels pobles de la Comunitat Valenciana té algun tipus de projecte en marxa, però l'objectiu marcat per al 2030 és que tots els municipis valencians disposen d'alguna instal·lació compartida. Sacri admet que es podria pensar que el marge és molt limitat si es fan els càlculs segons l'evolució dels últims anys, però també matisa que la corba d'aprenentatge ja està assolida i que el ritme de formació de noves comunitats ja creix de manera exponencial.

El principal escull és que la gent no coneix que això és possibleAlejandro Ramón - Regidor d'Emergència Climàtica de l'Ajuntament de València

Un model de futur, també a les grans ciutats

Col·lectius concrets com pot ser el veïnat d'un poble menut poden semblar els casos idonis per a organitzar un projecte col·laboratiu com les comunitats energètiques. Però això no vol dir que siga un sistema inviable en les grans ciutats. De fet, el regidor d'Emergència Climàtica de l'Ajuntament de València, Alejandro Ramón, ens conta que actualment el principal escull de l'autoconsum compartit és que "la gent no coneix que això és possible".

Per a trencar amb aquest desconeixement, l'Ajuntament de València ha impulsat la promoció d'aquest model a través de l'Oficina de l'Energia, una entitat que orienta sobre les possibilitats i els passos que s'han de donar per a arribar a conformar una comunitat energètica. Així mateix, el consistori ja treballa en la formació de la primera comunitat energètica de la ciutat, a la pedania del Castellar-l'Oliveral. La idiosincràsia social de la pedania i la disposició d'espai al sostre del centre cívic han servit per a dur a terme aquest projecte que donarà servei a més de 40 famílies, amb una reducció estimada de les emissions de diòxid de carboni de vora 50 tones. Així, a més, com explica Ramón, es pretén crear un referent que puga donar a conéixer a altres comunitats de la població la possibilitat d'autoabastir-se energèticament.

Tot indica que podem estar en les albors d'un canvi molt substancial de la forma de produir i consumir l'energia. Ara que les condicions tècniques i legals són favorables, els projectes col·lectius són hui la millor opció per a beneficiar-se dels avantatges d'allunyar-se de les regles que el mercat tradicional imposa.