Aguado (AVA-Asaja): "No estem organitzats, no estem units. Per això som la baula dèbil"

Una campanya del caqui desastrosa, amb entre el 30 i 40% de la producció a terra; la taronja, en totes les varietats, perdent terreny, i amb casos documentats de cítrics pagant-se a huit i onze cèntims quan en costen almenys 20 de produir. Tot a l'arbitri d'un sistema de fixació de preus de dalt a baix, que no és rendible per al llaurador, en un sector amb el terreny de cultiu en retrocés ―2.000 hectàrees menys enguany a la Comunitat Valenciana― i amb llauradors amb més de 60 anys de mitjana, que veu impossible el recanvi generacional. I menys en una Unió Europea que sembla haver sacrificat l'agricultura mediterrània per afavorir altres interessos agrícoles i industrials.

Aquest és el desolador panorama que ha dibuixat a Les notíces del matí Cristóbal Aguado, el president de l'Associació Valenciana d'Agricultors, AVA-Asaja. I en el seu diagnòstic, veu la falta d'organització dels productors i el tamany reduït de les explotacions agràries valenciana com a part estructural del problema. "No estem organitzats, no estem units. Per això som la baula dèbil. El sistema productiu és molt minifundista. Hui en plena globalització, el minifundisme et fa perdre oportunitats, és una debilitat" ―ha explicat Aguado― "hem d'enfortir-nos, sumar terres, desenvolupar la llei d'estructures agràries, que tenim, però no està funcionant. Hem d'espavilar-nos".

Mira el president d'AVA-Asaja amb enveja el pla del govern francés d'Emmanuel Macron per a avançar en la sobirania agrària del país, repensant la PAC, limitant les importacions innecessàries i legislant per a fixar els preus segons el cost de producció, a diferència del que passa en Espanya on perseveren els desajustos i els esforços per a resoldre'ls, com la reforma llei de la cadena alimentària, no acaben de funcionar.

"El govern ha intent fer una llei de la cadena per a intentat estabilitzar preus, però no es tradueix en la realitat. (...) El sector productiu és dèbil. La gran distribució està unida de manera extraordinària, els comerços ballen a la música que toquen i l'agricultor paga els plats trencats. Els preus els posen dalt i el que queda per a l'agricultor. Quan els de dalt es posen d'acord baix no queda res. I és el que està passant", ha explicat en els micròfons d'À Punt, on ha reclamat una comissió parlamentària que estudie perquè es continua comprant fruita i verdura per sota de cost a Espanya. "Mentre l'agricultor s'arruïna els fons d'inversió estan comprant empreses punteres de tradició històrica de producció de crítics... ells dominen la cadena i sí que en trauen benefici. Ells poden perquè tenen el conveni amb la gran distribució. I el que no en té no ho passa bé".

L'horta de València es un meravella però que pot anar avant amb les dimensions que té

Per a superar aquesta debilitat reclama més força i capacitat d'unió als xicotets productors. I visió de futur per a entende que aquest o passa per explotacions més grans i mecanitzades, o no serà. "Un camp que puc mecanitzar, posar en un dron i mirar-ho, i rec localitzat té més garanties de futurs del que està fent-ho artesanal com en el segle passat. Aquesta és la realitat del món i de la globalització. Hem d'entendre-ho per a posar les mesures adequades."

Precisament per això, es mostra crític amb la llei de l'Horta de València, "un quadre magnífic" que veu en risc sense major suport econòmic al treball "artesanal" que s'hi desenvolupa: "Si no pots canviar un marge, modernitzar un rec, si no pots fer una parcel·la que es puga mecanitzar, estem equivocats" (...) L'horta de València es una meravella que tenim però que no pot anar avant amb les dimensions que té".

La faena està ben feta. Hem de reconéixer les realitats. Mollà és valenta i l'equip té ara molt poques tensions

Amb tot, Aguado destaca el treball fet des de les administracions, tant pel ministre d'Agricultura Lluis Planas en la Llei de la Cadena Alimentària com el de la delegació valenciana, que encapçalada per Ximo Puig visitava recentment Brussel·les per a defensar els interessos de l'agricultura regional i reclamava, específicament, tractaments en fred en origen per a frenar la importació de la plaga del cotonet. "La faena està ben feta. Hem de reconéixer les realitats. Mollà és valenta [la consellera d'Agricultura] I l'equip té ara molt poques tensions. Estan tenint grans acords en benefici del sector", ha explicat Aguado.

De Planas ha dit que "ha intentat arribar molt a prop del que diu Macron però ací competència l'ha dit que no val perquè ha de ser com en Indústria, sense veure que els productes agrícoles són peribles ni les característiques del sector".

Aquesta Europa no representa a l'agricultura mediterrània, i no ens sentim representants perquè estan assassinant-nos, no estan matant-nos a poc a poc

Entre les amenaces destacades a l'agricultura assenyala també Aguado la política agrària europea, recordant que la valenciana és l'autonomia espanyola que menys fons rep en la nova PAC. "Aquesta Europa no representa l'agricultura mediterrània, i no ens hi sentim representants perquè estan assassinant-nos, no estan matant-nos a poc a poc, assassinat-nos amb traïdoria i nocturnitat", ha denunciat el portaveu d'AVA-Asaja, que acusa la Unió Europea de "signar acords que no són per a complementar els interessos de l'alimentació a Europa, sinó per a substituir una part de la producció europea per a beneficiar altres sectors industrials".

I per a justificar l'argumentari, explica que en els sis anys que hi ha des del conveni de la UE amb Sud-àfrica, sovint acusada de competència deslleial pels productors valencians de cítrics i de relaxar els controls de plagues, el país ha passat d'una producció insignificant de clementines a plantar entre de set a huit milions de mandariners "per a conquerir el mercat europeu, i ho estan aconseguitn".

També critica els acords amb Egipte, que inverteix en explotacions agràries les ajudes europees i amb què resulta impossible competir a 60 cèntims l'hora de treball, o emprant mà d'obra infantil ―denuncia Aguado― encara més barata, enfront dels 10-15 euros/hora que es paguen a Espanya, i fent ús de pesticides que a la UE estan prohibits.