L'Ajuntament de Castelló de la Plana aprova el projecte redissenyat de la zona de baixes emissions
Conté més places d’aparcament i zones verdes que l’anterior i ha d’estar llest a final de 2025
La junta de govern local de l'Ajuntament de Castelló de la Plana ha aprovat aquest dimecres el nou projecte de zona de baixes emissions (ZBE) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat amb els fons europeus Next Generation.
El projecte original s’ha redissenyat “en temps rècord” després de comptar amb la participació ciutadana, tal com es va comprometre l’alcaldessa, Begoña Carrasco. Algunes de les novetats són que no es restringirà al trànsit de vehicles cap dels carrers integrats en el perímetre de la ZBE, que "salva" de la desaparició més de 200 places d'aparcament per al veïnat i incorpora més arbrat i zones verdes.
El projecte suposa una millora “més que considerable” per als veïns, que veuran transformats més de 745.000 metres quadrats, sense que supose un problema afegit l'accessibilitat als habitatges o punts de serveis. Els treballs començaran a executar-se per fases de manera imminent i hauran d'estar conclosos el 31 de desembre de 2025, segons ha informat el consistori en un comunicat.
L'alcaldessa, Begoña Carrasco, ha explicat que el redisseny “és la demostració que voler és poder”. També ha recalcat que la normativa europea i estatal obliga a establir una zona de baixes emissions, però deixa en mans dels ajuntaments com fer-ho. Per això, després de demanar una pròrroga al Ministeri per a la Transició Ecològica que els ha permés ampliar terminis, han transformat el projecte per a no perdre els huit milions de finançament europeu.
Carrasco ha destacat que el nou projecte s’ha fet comptant amb l’opinió del veïnat i els comerços de la zona i s’ha intentat convertir el que és una norma de compliment obligatori “en una oportunitat per a transformar Castelló en benefici dels castellonencs”. Explica que, com que els mesuraments d’aire a la ciutat no la situen en nivells contaminants el nou projecte no restringeix l'accés a vehicles. Només en moments puntuals, quan els mesuradors de la qualitat de l'aire ho indiquen, i de manera temporal.
Més zones verdes i més aparcament
Segons el regidor de Serveis Públics, Sergio Toledo, el projecte original eliminava més de 360 places d'aparcament als carrers del centre, de les quals se n'han recuperat 219. També han augmentat les zones verdes en un 5% i els espais d'estada en un 195%, i hi ha un 12% més d’arbres i un 53% de jardineres que al projecte original. “Amb tot, aconseguim una zona més verda i amb més aparcament, que era la principal preocupació del veïnat”, ha apuntat.
Toledo també ha indicat que, per a millorar carrers amb problemes acústics, el projecte incorpora més de 6.000 m² de paviment fonoabsorbent i 19.444 m² de paviment fotocatalític, que redueix la contaminació.
Pel que fa a l’aparcament, s’ha arribat a acords amb pàrquings amb abonaments 40% més barats per al veïnat dels carrers en què es perden places d’aparcament amb la ZBE, i les places recuperades respecte al projecte anterior seran zona verda, aparcament gratuït reservat als residents. Així mateix, es mantenen les places de càrrega i descàrrega i mobilitat reduïda, i es crearan pàrquings dissuasius connectats amb el centre mitjançant transport públic.
Una de les principals novetats en matèria de trànsit viari respecte a la versió inicial és que el carrer Herrero es convertirà en una via d'un carril, per a ampliar les voreres i augmentar l'arbratge, però conservarà dos carrils de trànsit rodat a l'altura del Teatre Principal. A més, el carrer Navarrés continuarà obert al trànsit i conservarà les dues línies d'aparcament; el carrer Asensi es convertirà en una via d'un carril, per a ampliar les voreres i augmentar l'arbratge, i la plaça Clavé mantindrà la circulació en els dos sentits.
Les voreres de totes les zones d'actuació s'ampliaran, i s'aprofitarà la intervenció urbanística per a renovar el clavegueram i desaigües que ho necessiten, així com per a augmentar el mobiliari urbà, especialment pel que fa a elements com bancs i papereres.
De les quinze ciutats valencianes que havien d’implantar les zones de baixes emissions per tindre més de 50.000 habitants abans que començara 2023, cap l’ha posat en marxa encara. De fet, segons l’aplicació del Ministeri per a fer seguiment de l’estat de les ZBE de tot Espanya, cap altra ciutat valenciana ha aprovat el projecte, i a Oriola (Baix Segura) ni tan sols s’ha començat la tramitació.