Alacant recorda les 300 víctimes del bombardeig més mortífer de la Guerra Civil
Una ofrena floral i activitats en línia rememoren la jornada del 1938 en què l’aviació de Mussolini va assolar el Mercat Central en l’hora de màxima afluència i sense avisar
La pandèmia ha impedit fer un gran acte commemoratiu, però no ha silenciat el record que Alacant ha retut hui a les més de 300 víctimes que, un dia com hui del 1938, van morir en el bombardeig més mortífer de la Guerra Civil, el que l’aviació de Mussolini va fer sobre el Mercat Central d’Alacant i les immediacions.
El dia en què es compleixen 83 anys d’aquella masacre, el president de la Generalitat, Ximo Puig, i l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, han fet una ofrena floral en aquest mercat municipal. En les xarxes, una altra ofrena de flors virtual, un audiovisual en directe a partir d’objectes reals de l’època o una visita en línia de l’exposició “Alicante ha caído” són algunes de les activitats que l’Ajuntament d’Alacant, a través del Centre d’Interpretació de la Guerra Civil, ha programat perquè ni la pandèmia faça caure en l’oblit aquell dia negre per a la ciutat i també per a un país que suportava més de 22 mesos de guerra.
Les més de noranta bombes, entre 5 i 500 quilos, que l’aviació de Mussolini va deixar caure sobre el centre neuràlgic de la ciutat van causar el pitjor bombardeig sobre població civil de tota la guerra, fins i tot pitjor que el de la ciutat basca de Gernika, com recordava aquest dimarts l'alcalde alacantí. "Va ser un fet importantíssim, que no ha tingut la importància històrica que han tingut altres, com el de Gernika, però que va ser molt més greu", apuntava Barcala. El d’Alacant no va ser un bombardeig més. No va ser improvisat.
Què el va fer més letal?
En els anys trenta, el mercat municipal era “l’element central de la vida social”, allà on es trobava el veïnat els dies laborables i comentava el que ocorria en una ciutat, com recorda el periodista Ismael Belda en el documental La sirena i la sardina, produït per À Punt. El 1931, Alacant havia apostat de manera decidida pel Front Popular, es mantenia “molt activa políticament” i sindicats com la CNT concentraven la força social, com recorda l’arqueòleg Francisco Corral.
Aquell últim dimecres de maig, centenars d’alacantins havien acudit fins al Mercat Central atrets pel rumor que havien arribat verdures del Baix Segura i un carregament de sardines des del port, el que va fer, com recorden alguns historiadors, que als corredors hi haguera més gent de l'habitual.
Les sirenes tampoc no van sonar per a advertir la població que s’aproximava un bombardeig aeri, com solia passar. Quan a les 11:18 hores els avions aliats de Franco van començar a soltar les bombes sobre el centre de la ciutat, va pillar clients i venedors desprevinguts i sense temps per a buscar refugi.
L’estructura i els materials del mercat tampoc no van ajudar les víctimes que estaven fent cua a les parades. L’escriptor Miguel Ángel Pérez apunta en La sirena i la sardina que hi va haver moltes víctimes per decapitació, perquè la metralla va dispersar les fustes amb què estaven fetes les parades i van impactar directament sobre clients i venedors, causant desenes de morts.
Aquestes circumstàncies van fer que, dels 70 bombardejos que va patir Alacant durant la Guerra Civil, el d’aquell 25 de maig fora el més letal. Els supervivents recorden com els que van poder escapar de l'horror estaven perplexos per tantes víctimes.
Magdalena Oca, ja desapareguda, va ser una d’aquelles supervivents. En el documental que À Punt va dedicar al bombardeig del Mercat Central, recordava que acabava de baixar del tramvia en el moment en què els avions començaven a sobrevolar Alacant i es va refugiar en una casa. Cinc hores després va escoltar les sirenes que advertien, en aquest cas sí, que el bombardeig havia acabat. Recordava commocionada com hi havia “morts per tot arreu”.
Aquest dimarts, 83 anys després de la masacre i a pesar que la pandèmia impedeix fer actes multitudinaris, com ja va ocórrer l’any passat, Alacant i la Generalitat no han volgut oblidar aquest dolent capítol de la història.
"Va ser un acte d'enorme innoblesa, indignitat i inhumanitat terrible, que el franquisme va voler esborrar", afirmava el cap del Consell en referència al trist bombardeig del 1938. En aquest sentit, Puig ha apel·lat a conèixer la memòria col·lectiva "per a no repetir les errades del passat" i per això ha defensat la llei de memòria històrica i "el retrobament amb el nostre passat", perquè creu que és "l'única manera d'avançar cap al futur".
