Alerten que recuperar la posidònia de les costes valencianes necessitaria dos segles

La Conselleria per a la Transició Ecològica ha presentat aquesta setmana un decret llei per a protegir les praderies de posidònia seguint els passos de la llei balear del 2018. La importància d'aquesta legislació rau en la situació crítica que pateix arran de l'activitat humana.

La posidònia, que és una planta i no una alga, produeix oxigen i matèria orgànica al nivell d'un bosc tropical com l'Amazones. Amb fulles de metre i mig de llargària, forma grans extensions de praderies mil·lenàries que creixen fins a 40 metres de profunditat, oferint refugi i aliment al 6% de les espècies marines conegudes a tot el món. Aquestes plantes depuren l'aigua, mantenen a ratlla moltíssims virus i donen al Mediterrani el seu característic color turquesa.

Quines són les principals amenaces per a aquest ecosistema?

Encara que és una a espècie protegida vulnerable per a la Xarxa Natura 2000, la Convenció de Berna i el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades, les associacions ecologistes asseguren que en la realitat continua desprotegida.

Des de l'Institut d'Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina (Imedmar), l'investigador José Tena ha explicat a À Punt Notícies que quan es regenera artificialment la platja per a guanyar-li metres a la mar, dedicats al turisme de sol i platja, moltes vegades l'arena ni tan sols conté els nutrients que la costa necessita i les tempestes de tardor l'arrosseguen cap a les profunditats, soterrant la posidònia. Les seues fulles, quan s'acumulen en la riba, podrien reduir l'impacte de l'onatge i revertir aquesta regressió, però "tota aquesta protecció natural es retira perquè al turista no li agrada" denuncia Paula Alós, educadora en ciència marina en l'associació BIOagradables.

A això cal sumar l'ancoratge dels vaixells. Un metre quadrat de posidònia genera 50 metres quadrats de biodiversitat marina al seu voltant, però creix a una taxa de 3 o 4 centímetres a l'any. Una àncora arrossegada per l'onatge, però, pot destrossant metres "en qüestió de segons", ha denunciat Francisco Torner, director de control de gestió de l'Oceanogràfic. Aquest investigador posa l'accent en la necessitat de conéixer què hi ha en el fons marí per a saber com actuar-hi.

Posidònia Maps, una cartografia del fons marí

El 2017, la Fundació de l'Oceanogràfic de València va posar en marxa un programa pilot de mapatge del Mediterrani occidental, des del cap de Sant Antoni fins al cap de Moraira (Marina Alta), per a posar de manifest la biodiversitat marina de la Comunitat Valenciana amb una sèrie de recomanacions tècniques que permeten, entre altres coses, l'abalisament amb boies.

L'ONG balear Vellmarí també està cartografiant el fons marí i publicant el resultat a l'aplicació Posidònia Maps, que permet als navegants veure d'una manera molt senzilla i precisa si estan sobre aquestes praderies. Han registrat la superfície que envolta Formentera en col·laboració amb l'empresa valenciana Oceansnell i aquest estiu preveuen incorporar tot l'arxipèlag i començar amb la costa valenciana. Manu San Félix, biòleg marí en Vellmarí, ha lamentat que des dels anys 60 se n'ha destruït un terç del total.

Així mateix, l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, dependent de l'Institut Superior d'Investigacions Científiques (CSIF), ha impulsat un projecte de replantació per a recuperar-la. Aquest és un repte complicat, ja que una posidònia madura, formada i amb el seu escull davall necessita com a mínim dos segles per a recuperar-se.

L'educació ambiental: clau per a un turisme sostenible

Per tal que les empreses entenguen que la llei busca un equilibri sostenible entre la seua activitat i la cura de l'ecosistema, des de la Fundació de l'Oceanogràfic s'han interessat per les necessitats dels sectors marítims (pescadors, embarcacions d'esbarjo, centres de busseig), dels residents dels municipis costaners i també han parlat amb voluntaris de Creu Roja i agents de Policia Nacional perquè col·laboren actuant com a "antenes" que aporten informació sobre el terreny.

També aposten per la conscienciació en centres escolars a través d'experiments, conferències i tallers, on intenten generar bones pràctiques en la ciutadania.

Els investigadors celebren que l'administració es comprometa a protegir l'ecosistema més gran del Mediterrani i llancen un missatge: encara estem a temps no sols de protegir-la, sinó de recuperar-la.