Ara en la televisió
À PUNT NOTÍCIES NIT
Alerten que els regants no poden prescindir del transvasament Tajo-Segura
La conca del Segura acaba l’any com la més seca d’Espanya, amb el 28% de la capacitat total.
El president de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS), Mario Urrea, ha reiterat que l’aigua del transvasament Tajo-Segura resulten imprescindibles per als regants de cara a la sostenibilitat del sistema. Considera que l’absència de transvasament “impossibilitaria complementar amb recursos hídrics procedents d'altres fonts, com la dessalinització, ateses les elevades tarifes d’aquestes últimes”.
Urrea considera sense aquest traspàs resulta impossible “complementar amb recursos hídrics procedents d’altres fonts a causa de les elevades tarifes”. L’escassetat de recursos a la conca del Segura i el transvasament es manté, la qual cosa porta al fet que continuen les restriccions en el reg i situa l’índex d’escassetat conjuntural en alerta.
La conca del Segura acaba l’any sent la més seca d’Espanya, encara que el president de la Confederació apunta que la situació respecte al 2018 és millor. S’emmagatzemen, actualment, més de 320 hectòmetres cúbics d’aigua, un 28% de la capacitat total. L’any anterior a penes arribava al 23%.
A la falta d’aigua s’uneix el temporal de pluges que va deixar inundacions, principalment al Baix Segura i a Los Alcázares, a Múrcia. La resposta de la Confederació Hidrogràfica, segons Urrea, va ser “ràpida”, amb la posada en marxa d’una bateria d’obres d'emergència per a reparar els danys produïts.
Però també es plantegen mesures a mitjà i llarg termini, per la qual cosa han encarregat un estudi a la Universitat Politècnica de València i a la de Cartagena per a establir un pla de defensa. A més, ha celebrat el compromís de la Direcció General de l’Aigua de “licitar els treballs de conservació i manteniment dels llits per dos anys amb una inversió de 8 milions d’euros”.
En aquesta línia, Urrea ressalta la necessitat de definir “les confederacions del segle XXI”, ja que la gestió i els efectes de la DANA “també han suposat un repte, la qual cosa ha posat de manifest la necessitat de redefinir les confederacions hidrogràfiques i adaptar-les als nous temps”.