Almenys 175 migrants moren en els primers cinc mesos de l'any en la ruta des d'Algèria a Balears i la costa alacantina

Un total de 5.054 immigrants van perdre la vida en les rutes marítimes que condueixen a Espanya en els cinc primers mesos de l'any, una mitjana de 33 persones mortes al dia, segons publica l'ONG espanyola Caminando Fronteras en l'última edició de l'informe "Monitoratge del dret a la vida a la frontera occidental Euroafricana". Entre ells hi havia 154 dones i 50 menors. D'estes, 4.808 van perdre la vida de gener a maig intentant arribar en pasteres o piragües per la Ruta Canària (quasi 32 morts al dia); altres 175 morts en la Ruta Algeriana (des d'Algèria cap a les Balears i la costa alacantina, murciana o andalusa), 47 en la Mar d'Alborán i 24 en l'Estret de Gibraltar.

"Hem avançat la publicació de l'informe perquè la situació era insuportable", ha assegurat Helena Maleno, fundadora de l'ONG, que ha alertat que l'any passat la mitjana de morts era de 18 persones al dia. "Volem que les autoritats prenguen mesures per baixar les xifres", ha dit. També ha demanat que es redoblen esforços per atendre la Ruta Atlàntica.

Fa temps que Nacions Unides assenyala les diferents vies de navegació que condueixen a Canàries des de la costa d'Àfrica com la ruta migratòria més mortífera del món. De fet, l'any 2023 va haver-hi 6.007 morts, segons la mateixa ONG espanyola. Segons dades del Ministeri de l'Interior, fins al 31 de maig del 2024 han desaparegut o mort 17.117 persones en barques rumb a Canàries. Un immigrant per cada 3,5 que van ser rescatats. El 2023, quan es van batre tots els rècords d'arribades, amb 39.910, la mateixa taxa va ser d'un mort per cada 6,6 supervivents.

47 embarcacions desaparegudes amb tots els seus ocupants

Les dades recopilades en contacte amb els mateixos migrants i les seues famílies indiquen que han desaparegut 47 embarcacions amb tots els seus ocupants. Abril va ser el mes més mortífer, amb 1.197 vides perdudes, seguit de febrer, amb 1.090. El gener, va haver-hi 970, al febrer 915 i al maig 882.

Hi ha víctimes de 17 països: Algèria, Burundi, Burkina Faso, el Camerun, la Costa d'Ivori, Gàmbia, Guinea-Bissau, Guinea Conakry, les Comores, Mali, el Marroc, Mauritània, República Democràtica del Congo, el Senegal, Sierra Leone, Sudan i, fora d'Àfrica, també el Pakistan.

La majoria de les vides perdudes a l'Atlàntic enguany (3.600) corresponen a piragües que van eixir de Nouakchott i Nouadhibou, altres punts de la costa mauritana. 959 més es van perdre en piragües del Senegal o Gàmbia i 249 més en pasteres o pneumàtiques que van salpar des del Sàhara i el Marroc, en la franja de quasi mil quilòmetres de costa compresa entre Guelmim i Dakhla. En els últims mesos, s'han reduït les eixides des del Senegal i Gàmbia, i s'han disparat a Mauritània.

L'ONG constata en el seu informe que en estos mesos s'han reduït de manera “important” les eixides de piragües des del Senegal i Gàmbia, els extrems meridionals de la Ruta Canària. No obstant això, s'han disparat les de Mauritània. “En anys anteriors, es podia observar una reducció de les eixides d'embarcacions a l'hivern, però en estos mesos s'ha mantingut fins i tot en les pitjors condicions meteorològiques”, segons l'entitat.

Falten mitjans

L'ONG espanyola ha alertat que les xifres de morts en la ruta algeriana dupliquen a les de la mateixa data del 2023. També en la Mar d'Alborán creixen les víctimes, un 50%, i a l'Estret de Gibraltar totes les morts corresponen a persones que intentaven travessar nadant la frontera marítima de Ceuta.

L'ONG sosté que en este augment influeixen factors com la falta de mitjans de cerca i rescat o el retard amb què s'activen a vegades els mitjans de socors des d'Espanya. “Hi ha una gran arbitrarietat en l'activació dels serveis de rescat i en la presa de decisió dels mitjans que s'utilitzen per a salvar la vida de les persones en moviment. No s'activen els mitjans de cerca i rescat necessaris, malgrat tindre posicions exactes on està succeint un naufragi”, ha denunciat Maleno.

L'ONG precisa que també influeixen circumstàncies com la sobrecàrrega amb la qual salen moltes de les embarcacions, les seues dolentes condicions de seguretat o les llargues travessies que afronten, a vegades sense els mitjans necessaris per a recórrer-les, remarca.