"Si almenys li hagueren canviat el pany de casa, Sole encara podria estar viva"

María Soledad, de 60 anys, va ser assassinada pel seu exmarit el 9 de maig. Alguns mesos abans va decidir separar-se i immediatament aquest va començar a assetjar-la. Va ser aleshores quan ella va presentar una denúncia, cosa que va activar una orde d'allunyament. Segons l'Ajuntament de Sagunt, l'oficina d'atenció a les víctimes del delicte dels jutjats de la capital del Camp de Morvedre va demanar que atengueren María Soledad des de l'àrea d'igualtat per explicar-li el suport legal, psicològic i les ajudes socials que concedeix aquest departament. La van citar l'endemà i li tramitaren totes les ajudes corresponents. Però l'àrea d'igualtat, subratlla el consistori, no té competències de seguretat.

En les reunions posteriors en què María Soledad, coneguda com a Sole, va parlar amb la policia, l’advocacia i departaments com els serveis socials i la unitat de dones maltractades, va començar a respirar tranquil·la, confiant en les eines de protecció que li van dir que posarien al seu servei.

El primer que li aconsellaren a Sole els departaments corresponents va ser canviar el pany de la porta de sa casa, a la qual l'exmarit encara podia accedir fàcilment amb les pròpies claus. No obstant això, Sole no tenia els recursos econòmics suficients, ja que durant els 40 anys de matrimoni, els ingressos principals de la família provenien del sou de l'exmarit, i en separar-se ella només tenia una pensió de 400 €, segons el relat de l'amiga de la víctima, Cristina Ramos. 

"Sabent que Sole no podia pagar un pany nou les institucions haurien d'haver-se fet càrrec d'això, com a mínim. Si almenys li l'hagueren canviat, Sole encara podria estar viva, perquè l'assassí va entrar amb les seues claus i va esperar tranquil·lament assegut dins de casa que ella arribara per a matar-la", lamenta Cristina. "Ens hem sentit totalment desemparats per part de les institucions", afig. Des de l'Ajuntament, asseguren que Sole no va comunicar en cap moment les seus dificultats econòmiques per a canviar el pany a l'àrea d'igualtat.

Tot i que un conegut del càmping que Sole i el seu exmarit freqüentaven va testificar que l’assassí va confessar que anava a matar Sole i després suïcidar-se, les autoritats van avaluar com a baix risc la denúncia ja que l'exmarit no tenia cap antecedent penal ni cap denuncia per maltractaments.

"Necessitaven que l'exmarit li haguera fet alguna cosa més seriosa per considerar el seu cas d’alt risc, i la cosa més seriosa va ser directament matar-la", assegura l'amiga de la víctima.

La promesa de proveir-la amb un mòbil d'ubicació va arribar tard i les telefonades freqüents que havien de fer-li per a realitzar un control de la situació es van quedar tan sols en una sola. Mentrestant, Sole es preparava un forrellat casolà per a poder protegir-se tancant-se a l'habitació amb un pal, un paraigüer i una cadira.

Revisió dels protocols de violència de gènere

Arran de l'assassinat de Sole, les institucions es pregunten i es plantegen ara què és el que ha fallat.

"A les institucions que es pregunten què podrien haver fet per a impedir l'assassinat de Sole jo els diria que amb només una cosa que hagueren fet per ella, tan sols una, ja podrien dir almenys que havien intentat protegir-la, però no ha sigut el cas", denuncia Cristina, que reconeix haver sentit una gran impotència per tot el que ha succeït.

L’Ajuntament de Sagunt, per la seua part, ha explicat que la protecció de Sole “no era competència municipal, sinó de la Policia Nacional” i que des del consistori solen fer-se “càrrec dels casos que se'ns assignen, però aquest no era un", segons paraules de l’alcalde Darío Moreno.

Per altra banda, Gloria Calero, titular de la delegació del govern a la Comunitat Valenciana, ha informat de l'obertura d'una investigació "per a saber què ha fallat en un cas en què s'han seguit els protocols". Calero va detallar que no es pot consentir "que després d'entrar en el sistema de protecció haja passat això", i ha defés la necessitat de "tornar a revisar tots els protocols per a donar més seguretat a les dones".

Aquest divendres, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha reconegut que "hem fallat i hem d'assumir les nostres obligacions". Montero ha assenyalat que "les administracions no poden arribar tard a l'hora de protegir les víctimes" i per això "els protocols espanyols al respecte s'han de revisar". Per aquesta raó, ha presentat aquest divendres el Pla Espanya et Protegeix contra les Violències Masclistes, amb l'objectiu de reforçar els serveis públics en la lluita contra aquest tipus de plaga.

Al voltant de 500 persones s’han concentrat a Sagunt aquest divendres per a rebutjar l'assassinat de Sole. Convocades per la Coordinadora Feminista i amb pancartes com “No estàs sola” i “Som el crit de les que ja no hi són”, han exigit “que es doten de més recursos econòmics i de personal els equips que treballen en l'atenció a les dones que denuncien una situació de violència masclista”. Així mateix, han demanat “que es continuen revisant els protocols actuals d'alerta a situacions de maltractament masclista i una revisió de l'actual valoració policial del risc”.

Familiars i amics reten homenatge a Sole aquest dissabte

Per a honrar la memòria de Sole, el càmping d'Estivella, en el qual passava el seu temps lliure gaudint de jocs de taula amb les amistats i preparant pastissos per als més menuts, acull aquest dissabte, cap a les nou de la nit, un homenatge en el qual il·luminaran la seua parcel·la i hi instal·laran un altar amb fotos i corones de flors.

Amb la mort de Sole, ja són 9 les dones assassinades per la violència masclista a Espanya el 2021, i 1.087 des de 2003, quan es van començar a recopilar dades. 

El 016, telèfon d'atenció gratuïta a víctimes de violència de gènere, funciona les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any i no apareix reflectit en la factura telefònica.