Àmbits, sí o no?, el model pedagògic que divideix la comunitat docent

La preparació del curs escolar 2021-2022 ha reviscolat les tensions en el professorat per l'agrupació d'assignatures per àmbits de coneixement en primer d'ESO. La Conselleria d'Educació va incorporar el model pedagògic al conjunt dels centres de secundària en el primer curs després del confinament i l'ha prorrogat de manera obligatòria per al pròxim, obrint la porta a aplicar-lo voluntàriament en segon d'ESO. L'experiència és única a l'Estat.

Tot i que la decisió està presa, el debat sobre els beneficis o perjudicis del model continua viu en els claustres. La polarització entre defensors i detractors ha botat els murs dels centres i s'ha instal·lat en les xarxes socials i mitjans de comunicació, amb un encreuament d'articles d'opinió al diari Levante-EMV entre els últims episodis d'aquesta batalla pedagògica.

De "metodologies màgiques sense base empírica" qualificava els àmbits, en un dels articles, la professora de Matemàtiques Irene Murcia. Contestava a la columna d'opinió d'una educadora favorable, la qual convidava els docents crítics a superar l'ensenyament "verbalista i tradicional". 

Irene Murcia és una de les persones que encapçala No Als Àmbits, la plataforma que vehicula el malestar d'una part de la comunitat docent. El grup de Telegram que obriren a mitjan març vint professors i professores n'aglutina ara 1.150. 

"Volem frenar-ho en primer de l'ESO perquè no seguisca en segon i tercer. La Lomloe (també coneguda com a llei Celaá) obri la possibilitat que s'impartisca fins a tercer i això és un daltabaix per a l'educació pública”, sosté Murcia en declaracions a À Punt Notícies. 

Els àmbits trenquen amb les fronteres de les assignatures i reorganitzen les competències per blocs: sociolingüístic, científic i artisticoexpressiu. Un docent imparteix dues o tres matèries, fusionades ara en un projecte, amb l'ajuda ocasional d'un altre professor o professora per a aquelles de les quals no és expert. 

El secretari autonòmic d'Educació, Miquel Soler, els defén com un marc flexible, que facilita reorientar les classes cap a l'adquisició de competències i acosta el coneixement a la vida real. "No només es tracta de conéixer els continguts teòrics, falta saber aplicar-los", va explicar en una entrevista a À Punt. 

Tanmateix, per a Murcia aquesta metodologia atempta contra l'especialització dels docents, dilueix les assignatures i baixa el nivell educatiu perquè el professorat done matèries que no domina, sense preparació ni recursos suficients, i en la pràctica no es proporcionen hores ni professorat per a fer efectiva la codocència. "Soc de Matemàtiques i podria haver d'impartir Biologia, que no he donat en vint anys", afirma. La inseguretat i frustració del professorat, assenyala, acaba impactant en l'alumnat. 

Sandra Solaz, una altra membre de la plataforma, ens explica la seua mala experiència amb l'àmbit sociolingüístic: "He estudiat Història i enguany he hagut de donar Valencià i Castellà. Vaig aglutinar les assignatures i l'alumnat es feia un embolic espectacular, perquè no saben treballar en primària amb aquestes dinàmiques". 

La Conselleria d'Educació va activar els àmbits en la tornada a les classes presencials després del confinament, per a consolidar competències i continguts després del curs atípic i facilitar el trànsit de primària a secundària. Considera que l'experiència d'enguany ha demostrat que es pot normalitzar. Els crítics reclamen que els ho demostren amb estudis. 

"No ens oposem als àmbits, sinó al fet que s'hagen imposat al conjunt dels centres sense tindre en compte el professorat ni les circumstàncies de cada institut, haurien de ser voluntaris", matisa Murcia, que assegura que s'està generalitzant un model que s'aplicava a grups reduïts amb dificultats d'aprenentatge. 

Li preocupa que darrere hi haja la voluntat d'augmentar el percentatge d'aprovats abaixant el nivell. "Potser caldria demanar més en primària", ens diu.

A l'IES Benicalap de València es té una visió diferent. La directora, Carmen Julián, assegura que els àmbits han funcionat i destaca la implicació d'alguns professors i professores per a fer-ho possible. Docents, com Guillem Chismón, de Sociolingüística, asseguren que el major temps de classe ha millorat el treball i, sobretot, la connexió amb l'alumnat. "El que es perd d'especificitat es guanya en educació emocional. S'obrin més i s'impliquen més", explica. 

Tot i la bona experiència, el centre no prorrogarà els àmbits a segon d'ESO. Els falta personal i hores de codocència. "Amb 30 alumnes a l'aula és prou complicat dedicar-los el temps que necessiten", lamenta Julián.

Ho admet el secretari autonòmic, Miquel Soler. Reconeix els problemes que cal resoldre per a avançar per un camí que acaba de començar: "Falta formació permanent, incrementar-la, més materials curriculars, augmentar les hores de codocència perquè el professorat estiga en millors condicions, i reduir la ràtio, en la mesura que puguem, per a tindre una situació millor". 

Les organitzacions sindicals es van oposar als àmbits en la taula sectorial d'educació. Tot i els matisos, hi havia una coincidència a rebutjar-ne l'obligatorietat. "No discutim que siguen bons o no. Discutim que els imposen", explica Marc Candela de l'STEPV. "Hi ha centres en què funcionen, però les condicions no es donen per al conjunt. És una sobrecàrrega de faena que s'ha de preparar amb més antelació. No n'estem en contra, però pensem que haurien de ser voluntaris". 

La ràtio elevada preocupa alhora les veus crítiques i prescriptores consultats. Els àmbits, que començaren a aplicar-se en grups bambolla reduïts, s'estrenen en el curs 2021-2022 en classes de 25 a 30 alumnes. "Sense una baixada de la ràtio, no hi ha metodologies innovadores que funcionen. Volen evitar el fracàs escolar, pero no van a la base del problema", lamenta Sandra Solaz. I anticipa que en el nou curs, amb les classes plenes, el rebuig del professorat es multiplicarà.

Tot i els problemes i les incerteses, docents com Manel Villar, de la plataforma Capgirem l'ESO veuen els àmbits amb esperança. Una finestra d'oportunitats que s'obri per a començar a resoldre el "problema estructural" d'un sistema educatiu rígid i antic. 

"S'està educant en una realitat que no existeix, amb una estructura molt tradicional. Al xiquet o xiqueta que arriba a primària se li posen 12 assignatures diferents, que canvien cada 45 minuts. En el cap del docent té sentit, però per a l'alumnat es com veure 12 capítols de Netflix de sèries diferents".

A diferència dels docents crítics, la seua experiència amb els àmbits ha sigut bona: temps de qualitat, la possibilitat de reorganitzar el currículum perquè tinga sentit per a l'alumnat, i facilitat per a incoporar metodologies actives, com l'aprenentatge col·laboratiu i per projectes, per a facilitar l'adquisició i la retenció d'algunes competències. "L'àmbit no exclou la classe magistral ni el llibre de text, no criminalitzem cap metodologia. Jo faig exàmens", diu Villar.

Tanmateix coincideix amb les veus crítiques que cada centre és un món i que potser no era el moment adequat. "Ha sigut un any molt dur, molt fotut per a un canvi tan gran, amb un sobreesforç per a preparar continguts i coordinar-se en un context de pandèmia. Entenc que la gent estiga socarrada", explica. 

Tensions laborals en paral·lel al debat pedagògic

Alimentant el malestar, hi ha les tensions laborals que s'han generat en paral·lel al debat pedagògic. La novetat i la necessitat de coordinar-se amb professorat d'altres matèries no està exempta de friccions. "Hi ha gent anticipant la jubilació perquè es veu desbordada, havent de preparar-se matèries que no ha vist en trenta anys", assegura Irene Murcia. Sandra Solaz destaca també el fet que el professorat funcionari, amb plaça, tenen més possibilitat d'esquivar "el problema" del primer d'ESO i que sovint són interins, com ella, els que acaben impartint els àmbits. 

Des de l'IES Benicalap s'adverteix que amb els recursos actuals l'èxit descansa en bona part de la implicació del docent: "Si no t'ho creus, no ho faràs bé", assegura Inma Andrés, una de les professores convençudes que, d'una altra manera, els àmbits han vingut per a quedar-se.