Amnistia Internacional creu que la "resposta negligent" de la Generalitat en la dana vulnera els drets humans

La Generalitat, amb una "resposta negligent" després de la dana, va vulnerar el dret a la vida i a la integritat física dels afectats per les riuades per no oferir informació accessible i a temps. És la conclusió a la qual arriba una investigació d’Amnistia Internacional, que també assenyala que la falta de coordinació entre els diferents nivells de l'administració els dies posteriors al desastre "i la falta d'un enfocament basat en drets humans, va contribuir a una sensació d'abandonament".

L’informe d’esta plataforma que treballa pels drets humans, que du per títol "Tinc malsons en què sona eixa alarma", conclou que la gestió “negligent” constitueix “una violació del dret a la informació, conforme a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que estableix que l'obligació de l'Estat de salvaguardar vides inclou l'obligació d'informar adequadament la població sobre qualsevol emergència potencialment mortal”, recull.

"Les persones amb les quals hem parlat coincideixen a assenyalar la desprotecció i el desemparament amb què es van trobar abans, durant i després de la dana”, remarca l’informe d’Amnistia Internacional. “L'Estat espanyol, en els diferents nivells, no va complir amb les obligacions internacionals de drets humans, i per tant és necessària una rendició de comptes, mitjançant investigacions exhaustives que garantisquen veritat, justícia i reparació a les víctimes", afirma Daniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional i autor de l'informe.

La gestió de l'emergència era responsabilitat directa i inequívoca de la Generalitat

Esta organització coincideix amb la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas a assenyalar que la gestió de l'emergència a la província de València “era responsabilitat directa i inequívoca de la Generalitat”. “Li corresponia adoptar les mesures necessàries per a alertar a la població i garantir-ne la protecció”, assegura.

Ara bé, el document també troba responsabilitats en el govern espanyol, que considera que “no va exercir la facultat que li reconeix la llei del sistema nacional deprotecció civil per a assumir la direcció de l'emergència”.

Resposta d'interior

El Ministeri d'Interior, segons consta en l'informe, ha traslladat a Amnistia Internacional que només pot exercir esta facultat si ho demana abans un govern autonòmic. Tenint en compte que no es va fer esta sol·licitud, la Generalitat era, en tot moment, responsable de la direcció de l'emergència. Malgrat este argument, Amnistia Internacional considera que la llei "atorga al govern central la possibilitat d'actuar per iniciativa pròpia quan l'emergència afecta més d'una comunitat autònoma, situació que sens dubte es va produir el dia de la dana".

A més, recorda que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, no va assumir de manera directa la direcció de l'emergència, en aplicació de la llei de protecció civil i gestió d'emergències de la Comunitat Valenciana, "malgrat la magnitud de la crisi, ni tan sols quan la situació ja s'havia desbordat".

Al parer d'Amnistia Internacional, la responsabilitat internacional de l'Estat respecte a esta mena d'emergències "és unitària, és a dir, no pot eludir-se al·legant el seu disseny institucional intern o el seu repartiment competencial".

Els ajuntaments, sense informació

Alguns dels ajuntaments més afectats han indicat als autors de l'informe que no van disposar d'informació "suficient ni precisa sobre el desastre durant el 29 d'octubre del 2024. És a dir, no sols va ser tardà l'enviament del missatge ES-Alert a la població, sinó pràcticament inexistent l'enviament d'informació als ajuntaments per part de la direcció de l'emergència".

En els primers dies posteriors a la tragèdia, "la falta de coordinació entre els diferents nivells de l'administració, amb una assistència que va arribar de manera desigual, depenent moltes vegades del voluntariat o l'autoorganització ciutadana, va contribuir a la sensació d'abandonament".