Anna Lluch: "Podeu estar tranquil·les. Amb el diagnòstic precoç, el 90-95% de les malaltes de càncer de mama es poden curar"

La coordinadora del Grup d'Investigació del Càncer de Mama de l'INCLIVA, la doctora Anna Lluch, ha volgut llançar un missatge d'esperança i tranquil·litat a les pacients des dels micròfons de la ràdio d'À Punt, coincidint amb el dia internacional contra l'afecció. "Podeu estar molt tranquil·les. El 90-95% de les malaltes es poden curar", ha assegurat en una intervenció a Les notícies del matí. Ara bé, ha recordat que aquesta taxa de supervivència, afavorida per nous tractaments, està molt condicionada al diagnòstic precoç.

La Comunitat Valenciana, segons ha recordat, va ser pionera en els cribratges preventius a la població femenina, unes inspeccions que, per a Lluch, "han canviat la història natural del càncer de mama". Segons ha recordat, ja en les primeres campanyes de cribratge detectaren que en el 20% de les pacients derivades amb sospita de càncer es detecten tumors incipients, "més xicotets, d'aquells que encara no es veuen", que només es diagnosticaven en el 4% de les dones que acudia a una consulta amb molèsties.

Sobreviure el càncer, ha recordat Lluch, encara no evita la vida amb noves limitacions, que en molts casos suposen l'amputació d'una mama i els ganglis. "Avancem en el diagnòstic, però això no evita la malaltia. Hi ha molèsties i s'ha de conviure amb elles. El que recomane a les pacients és no pensar sempre 'com estava jo abans?', sinó pensar i integrar com estic ara i quines coses puc fer", adverteix la investigadora, que viu de primera mà l'omnipresència de la malaltia en aquelles i aquells, atés que també afecta homes, que la pateixen.

Ampliar els cribratges preventius per davall dels 30 anys

Pel que fa a la detecció precoç, ha fet una petició des de la ràdio d'À Punt Elena Costamas, supervivent del càncer a costa d'una mastectomia radical, un buidament de ganglis i un tractament hormonal per a almenys una dècada. Tot i els seus antecedents, que inclouen també la mort de sa mare, de càncer de mama, ha entropessat amb la burocràcia del sistema sanitari públic. Aquest deixa fora d'exploració la filla, de 25 anys, per ser menor dels 30 anys, la data mínima de cribratge a la població. Costamas ha lamentat que la pressió cap al circuit privat. Lluch l'ha advertida que, si a partir de l'estudi genètic del seu tumor, hi ha l'obligació de fer-ho també amb la filla. En cas de detectar-li res, se li faria cada any una mamografia i una ressonància de control. Per això l'ha encoratjada a exigir aquesta atenció i que arribe on haja d'arribar en les instàncies administratives.

Avancem en el diagnòstic, però això no evita la malaltia. Hi ha molèsties i s'ha de conviure amb elles

La pacient també ha criticat la dificultat per al reconeixement d'una discapacitat per les seqüeles del càncer. "Te les donen dos anys i ja està. T'han reconstruït la mama i ja està. I jo tinc dolors, se m'adormen les mans i això no es valora". Lluch ha recordat l'obligació de les empreses a readaptar el lloc del treball, com a alternativa a la concessió d'algunes baixes.

També present en el debat a la ràdio d'À Punt, l'oncòleg Miguel Ángel Berenguer ha advertit de l'augment de casos de càncer en els últims anys. Juntament amb la detecció precoç, ha relacionat amb la combinació de nous factors de risc, com la contaminació, l'empitjorament de l'alimentació i una vida, any rere any, cada vegada més sedentària en la població més jove. Berenguer també ha lamentat que els departaments d'oncologia no puguen sempre prestar l'atenció que mereixen les pacients, per la falta de temps en les consultes i de recursos, per a l'acompanyament emocional i els tractaments per als efectes secundaris.

La investigació: més aportacions privades que públiques

El càncer de mama és el més freqüent i el que disposa de més recursos. Per això, una altra supervivent, Cristina Gómez, ha demanat la investigació que tampoc s'oblide dels més minoritaris. La doctora Lluch ha advertit de l'escassa inversió de les administracions en la investigació del càncer, que s'alimenta principalment d'aportacions privades i, especialment, dels fons que recapten les associacions de supervivents i els familiars, que sovint destinen els diners de la comunió o la boda perquè uns altres tinguen l'oportunitat de véncer el càncer.

En aquest sentit, han advertit de les contradiccions d'algunes marques en la inversió en ciència, que rendibilitzen com una operació de màrqueting, un procés anomenat "blanqueig verd". En aquest sentit, han mencionat el cas d'algunes asseguradores, que al mateix temps que han patrocinat curses de recaptació de fons, continuen limitant a les pacients l'accés a assegurances o posant-los primes desorbitades.