Dos anys de la DANA que va assolar el Baix Segura

Aquest diumenge es compleixen dos anys de les pluges devastadores que van assolar el Baix Segura, les més catastròfiques en 140 anys, segons les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET).

Al voltant de 28.000 persones van resultar damnificades per aquesta pluges torrencials causades per una depressió aïllada en nivells alts (DANA), que va descarregar 2.800 hectòmetres en tres dies. El resultat van ser 3.000 habitatges afectats i 2.000 milions d'euros en pèrdues.

Per a fer front als abundants danys, la Generalitat, el govern espanyol i la Unió Europea aprovaren un total de 200 milions d'euros en ajudes.

Entre aquestes aportacions, s'inclouen els 20 milions d'euros que la Generalitat va aprovar al febrer del 2020 destinats als agricultors del Baix Segura per a reposar les infraestructures que patiren danys a causa de la DANA. També va posar en marxa el pla Vega Renhace, un projecte que a banda de gestionar l'acord entre administracions per a executar actuacions de reparació, també té com a principal objectiu augmentar la resiliència de la comarca i previndre les possibles conseqüències d'una nova DANA.

Segons el director de l'oficina de Vega Renhace, Antonio Alonso, ja s'han dut a terme intervencions com la reparació de séquies i assarbs en vint municipis de la comarca. A més, amb una inversió de 500.000 euros per part del Consell, s'han contractat tècnics especialistes per a dur a terme plans d'emergència d'inundabilitat i detallar un protocol per a agilitzar la resposta en el cas que el Baix Segura tornara a patir una DANA d'aquestes dimensions.

No obstant això, l'avanç de les reparacions avança a ritmes diferents en cada municipi. A Almoradí, a banda de les fortes pluges, que van entrar pràcticament en tots les cases, la infraestructura del riu es va trencar per les dos vores. La Confederació Hidrogràfica del Segura l'ha restaurada i ara el poble, tal com diu Alfonso García, regidor de Policia i Emergències, "pot estar segur que el riu no tornarà a trencar-se". Amb les subvencions rebudes per les institucions i l'aportació del consistori, també han aconseguit reparar altres desperfectes com el clavegueram i aprovar un pla d'inundacions que ha homologat la Generalitat.

Per contra, l'alcalde d'Oriola, Emilio Bascuñana, es mostra descontent perquè "dos anys després tot continua igual, seguim analitzant què fer, però no tenim res realitzat ni res pressupostat". En aquest sentit, ha recordat que es necessiten accions perquè cada vegada que plou de manera forta "esperem la pitjor part".

Té la mateixa opinió l'alcalde pedani de Molins, pertanyent a Oriola, Reyes Esquiva: "La situació està pitjor ara que fa dos anys", perquè "a banda d'algunes ajudes de la Generalitat no s'ha executat cap millora en la localitat". Especialment, reivindica la construcció d'una presa a la rambla de Tabala (Múrcia), que "ens llevaria molta aigua en cas d'una avinguda". També indica que les ajudes als agricultors, sector principal del poble, estan tardant a arribar.

La Cantereria, un barri sencer inundat

Però les pluges torrencials no sols van afectar la comarca del Baix Segura. A Ontinyent, a la Vall d'Albaida, el riu Clariano es va desbordar i va inundar el barri de la Cantereria. A la ciutat van caure més de 400 litres per metre quadrat, un centenar de persones van haver de ser rescatades i una desena evacuades.

Dos anys després, l'Ajuntament de la capital de la Vall d'Albaida ha executat i ha planificat amb la Generalitat, la Diputació de València, el govern d'Espanya i els Fons Feder un conjunt d'obres antiinundacions –amb un cost de vora 10 milions euros, per tal de protegir-se en vista a futurs episodis de gota freda.

També es troba en marxa el Pla de Regeneració de la Cantereria, amb la Conselleria d'Habitatge, un projecte amb una inversió superior a tres milions d'euros que inclou la compra i l'assolament d'habitatges, una actuació sobre els talussos de la zona i la creació d'una zona verda inundable.