Dos anys des que va canviar el món per sempre

El 31 de desembre de 2019, la Comissió Municipal de Salut i Sanitat de Wuhan va informar sobre la detecció de 27 casos de pneumònia d'etiologia desconeguda que iniciaren els símptomes el 8 de desembre. Entre aquestos casos hi havia set greus i tots compartien una exposició a un mercat majorista de marisc, peix i animals vius a la ciutat de Wuhan, encara que no s’identificava en eixe moment l’orige del brot. Vora 282,9 milions de contagiats i més de 5,4 milions de víctimes mortals després, segons les dades de la Universitat John Hopkins, el món continua lluitant per superar la covid-19, una pandèmia que sembla estar lluny de estar controlada.

A Espanya, el primer cas de coronavirus es va confirmar oficialment un mes després dels comunitats per Wuhan, el 31 de gener de 2020 a La Gomera. Tres setmanes després, es va detectar el primer contagiat de covid valencià a l’hospital de la Plana a Vila-real.

En l’actualitat, Espanya ha superat ja els sis milions de contagis i frega els 90.000 morts, i d’aquest total, la Comunitat Valenciana ha concentrat 612.137 contagis i s’apropa a les 8.100 víctimes mortals, segons les dades del Ministeri de Sanitat a 28 de desembre. El degoteig és constant, tot i arribar en ondes de més o menys intensitat en diferents moments de l’any. A la Comunitat Valenciana ja es conten cinc onades (sis a Espanya) i l’actual encara viu un moment ascendent i no mostra símptomes d’inflexió.

Pandèmia, covid, PCR, ERTO, variants, incidència acumulada, però també asimptomàtic, quarantena, gel hidroalcohòlic o desescalada han entrat a formar part del nostre vocaculari durant els últims dos anys a colp d’emergència sanitària. Les paraules de l'any de 2020 i 2021, de fet, estan relacionades amb la pandèmia. La Fundació de l'Espanyol Urgent (FundéuRAE) va triar "confinament" durant l'any passat i enguany ha seleccionat la paraula "vacuna". Però l’impacte, més enllà de la salut, esguita a tots els àmbits.

La crisi sanitària va colpejar prompte en la línia de flotació de l’economia a tot el món. A Espanya, el tancament de tota l’activitat excepte d’aquella essencial primer, i posteriorment les limitacions en diferents àmbits, sobre tot el turístic i l’oci ha colpejat amb duresa la normalitat econòmica. L'economia espanyola se va enfonsar un 11% en 2020 a conseqüència de l'impacte sobre l'activitat d’una pandèmia que està obligant a revisar totes les dades i a prendre decisions. Va ser el pitjor any per al PIB des de l'inici de la sèrie, en 1970.

Amb alguna excepció, com l’alimentació o la floristeria, els sectors econòmic s han anat alertant i protestants pels danys que la frenada en sec de l’activitat durant mesos ha provocat en les seues empreses. Conscient d’aquesta sangria, Brussel·les ha canviat l’estratègia política d’austeritat i contenció dels últims anys per un pla de recuperació dotat en 750.000 milions d’euros dirigits a recuperar el continent europeu de la crisi del coronavirus. I dins aquest repartiment Espanya ix ben parada. De fet serà, després d'Itàlia, el país que més diners rebrà: 140.000 milions d'euros dels quals 72.700 seran en ajudes directes a fons perdut, sense condicionants.

Els test i la vacunació: punts d'inflexió

La pandèmia està plena de moments crítics i de punts d'inflexió. El primer d'ells va ser la generalització dels test per detectar els contagis, que van permetre entendre la dimensió de la crisi sanitària. Un altre moment va ser l'inici de la vacunació massiva, que a Espanya va començar el 27 de desembre de 2020. La vacunació (a Espanya s'han administrat ja més de 85,5 milions de vacunes en cobertures que arriben al 100% en els trams de major edat) ha canviat l'evolució de la pandèmia. La xifra de contagis ja no va tan estretament lligada a la d'hospitalitzacions i morts, tot i que el repunt de casos està també reflectint-se en els hospitals.