Dos anys i mig de presó per al maquinista de l’Alvia accidentat a Angrois i per a un ex alt càrrec d'Adif

L'accident, que va ocórrer en 2013, va deixar 80 morts i 143 persones ferides

El punt del descarrilament del tren Alvia
El punt del descarrilament del tren Alvia / César Arxina / Europa Press

El jutjat ha condemnat a dos anys i mig de presó el maquinista Francisco José Garzón Amo i l’exdirector de Seguretat en la Circulació d’Adif, Andrés Cortabitarte, com a responsables de l’accident de l'Alvia que va descarrilar en 2013, i va deixar 80 morts i 143 ferits. En la resolució, també se'ls inhabilita per a l'exercici de les seues professions durant quatre anys i mig.

La sentència, que s’ha conegut quan s’han complit onze anys del sinistre, encara es pot recórrer als tribunals. Tots dos acusats tenen previst fer-ho. La vista ha durat més de mig any i la instrucció ha sigut de quasi una dècada.

La pena imposada és la corresponent a la comissió de 79 delictes d'homicidi i 143 de lesions per imprudència greu, encara que durant la instrucció es va fixar la llista de morts en 80 i les acusacions portaven eixa xifra en els seus escrits, ja que la jutgessa entén que una de les víctimes que va morir 73 dies després de l'accident, a causa de les seqüeles, no es pot considerar un homicidi directe derivat del sinistre.

A més, segons reflecteix la sentència (de més de mig miler de folis), se'ls ha imposat el pagament d'una indemnització, amb responsabilitat civil directa de les entitats QBE i Allianz Global, asseguradores de Renfe Operadora i Adif, de més de 25 milions d'euros dirigida a les víctimes d'eixe sinistre ferroviari.

La magistrada, María Elena Fernández Currás, identifica com a causes del descarrilament ocorregut en la corba de Grandeira, a l'altura del barri d’Angrois, l'absència de mesures per a mitigar el risc de circular amb un sistema de seguretat “que deixava tota la responsabilitat en mans del conductor”; així mateix, l’atribueix a la “distracció” del conductor, que va rebre una telefonada de l'interventor de bord, Antonio Martín Marugán.

Manuel Prieto Romero, advocat del maquinista, ha mostrat el seu desacord amb la sentència en entendre que “l'equiparació de la condemna de tots dos” no és conforme a la responsabilitat. Prieto ha assegurat que la jutgessa “no s'ha atrevit” a posar al seu client una pena inferior, tot i que en la mateixa sentència de manera clara dona a entendre que així hauria de ser.

Per part seua, l'administrador ferroviari ha assenyalat en una nota que la sentència no ha sigut notificada formalment a la companyia, encara que ha manifestat que “una vegada rebuda, s'analitzaran els fonaments jurídics i la sentència, amb la intenció de recórrer-la”.

Amb esta decisió judicial, que condemna els dos acusats amb la mateixa pena, la jutgessa se separa de la petició del fiscal del cas, Mario Piñeiro, que fa just un any, l'últim dia de la vista oral, va decidir retirar l'acusació contra el càrrec d’Adif, una decisió que va ser criticada durament per les víctimes. No obstant això, la jutgessa entén que s'ha acreditat que, a més de la telefonada de 100 segons rebuda pel maquinista, que va fer que es despistara; el descarrilament es va produir perquè “no hi havia res en la via que el protegira en cas que, per qualsevol causa, el maquinista no complira l'obligació que li imposava el quadre de velocitats màximes d'arribar a eixe punt a 80 quilòmetres per hora”.

La jutgessa veu “incomprensible” la falta de protecció del tram de l'accident

De fet, en la decisió assenyala la jutgessa com a “incomprensible” que “es conceba una línia d'alta velocitat dotada d'un dels sistemes de protecció del tren més segur que existia per a després modificar el projecte original, deixant uns quilòmetres de la línia sense tal protecció, que passaria a prestar-se per un altre sistema de protecció puntual, en el qual la responsabilitat recau sobre el conductor, sense analitzar i gestionar els riscos en matèria de seguretat”.

Per tant, entén que tots dos van infringir el deure de cura que els seus càrrecs els imposaven, perquè les seues actuacions van suposar “un increment il·lícit del risc d'un resultat danyós que estaven obligats a previndre i capacitats per a evitar; i que, per la importància dels béns jurídicament protegits posats en risc, i que van resultar fatalment lesionats, només poden ser qualificades de greus”.

La plataforma de víctimes, satisfeta

Del costat de les víctimes, el portaveu de la plataforma de l'associació 04155, Jesús Domínguez, ha agraït a la magistrada responsable del cas que en la sentència haja sigut “valenta” en posar “negre sobre blanc” i condemnar a dos anys i mig de presó, respectivament, els dos encausats.

Ha celebrat que, malgrat les dilacions i haver hagut d'esperar més d'una dècada per a la resolució judicial, “finalment podem tindre una sentència justa, d'una jutgessa valenta, independent” malgrat que, al seu entendre, tenien “en contra l'Estat i totes les institucions”.

Les víctimes posen el focus en la condemna a Cortabitarte, malgrat que l'exfiscal en cap de Santiago que va dirigir l'acusació del cas i que ara ha sigut designat per a la secció penal del Tribunal Suprem decidira en últim moment alçar l'acusació contra el càrrec de l'Adif.

També et pot interessar

stats