Dos anys de presó per a un informàtic de l'Ajuntament de València per divulgar en un xat dades de membres de meses electorals

El Tribunal Suprem ha confirmat un condemna de dos anys de presó per a un tècnic informàtic de l'Ajuntament de València que va divulgar per un grup de WhatsApp el resultat del sorteig de les meses electorals per a les eleccions generals i autonòmiques d'abril del 2019, que incloïa dades personals de més de 8.000 persones. Els magistrats de l'alt tribunal ratifiquen la pena i la multa de 3.600 euros imposada per l'Audiència Provincial perquè considera que va cometre un delicte de revelació de secrets. La condemna és ferma i ja no hi cap recurs en contra.

Va ser el jutjat d'instrucció número 17 de València el que va iniciar el procediment contra A. G. G., un funcionari amb categoria de personal tècnic superior adscrit al servei de tecnologia de la informació de l'Ajuntament de València. Considerava provat que l'home va difondre els noms, cognoms, DNI i adreces de 8.334 persones seleccionades per a formar part de les meses electorals aquell 28 d'abril, informació a què havia accedit gràcies a la seua faena en dependències municipals. Ho va enviar tot, també el càrrec per al qual se'ls havia designat en les meses, per un xat de pares i mares d'alumnes d'una escola.

"Aprofitant que, pel seu lloc de treball al departament d'informàtica de l'Ajuntament, tenia accés legítim" a l'arxiu que contenia la relació de tots els integrants triats per a conformar les meses electorals de les eleccions generals i de les autonòmiques de la Comunitat Valenciana del 28A, el funcionari les va reenviar", assenyala el tribunal. En compartir-les per la xarxa de missatgeria WhatsApp en un xat escolar, va començar "una difusió en cadena per part de diversos usuaris de l'aplicació", totalment aliens a l'Ajuntament de València i, per tant, "permetent l'accés a l'arxiu a més d'un centenar de persones".

Per això, l'Audiència Provincial va condemnar A. G. G. com a autor d'un delicte de violació de secrets, penat amb dos anys de presó i la inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. Així mateix, va imposar-li dotze mesos de multa a raó de deu euros diaris fins a sumar 3.600 euros, i la suspensió d'ocupació o càrrec públic per temps d'un any.

En el recurs al Suprem, el penat va demanar l'absolució amb l'argument que desconeixia que l'acció comesa fora delicte. L'alt tribunal recorda que aquest funcionari municipal, amb titulació d'enginyer informàtic, havia rebut una formació específica en matèria de protecció de dades. Per tant, i segons va ratificar un testimoni en el judici, coneixia les mesures que havien d'adoptar-se per a protegir aquesta informació.

Els magistrats remarquen que "es van publicar dades de més de 8.000 persones que incloïen informació personal molt rellevant, es van divulgar en una xarxa que pot tindre propagació massiva i, per la naturalesa de les dades, es va causar un risc objectiu que pogueren ser utilitzades per tercers per a fins delictius". Per exemple, esmenten possibles suplantacions de personalitat, estafes i localització de les persones afectades en els respectius domicilis, així com en les meses electorals.

Per tot açò, en la resolució sobre el cas, el Suprem conclou que la ponderació dels tribunals valencians va ser "impecable" i que els fets que són objecte d'acusació han sigut correctament subsumits en el delicte tipificat en l'article 417 del Codi Penal.