Aprovat ras dels dietistes-nutricionistes valencians a la població: "La majoria no sap menjar bé"

Els valencians i les valencianes valorem amb set punts sobre deu, un notable, la nostra alimentació, però dietistes-nutricionistes rebaixen la nota a un aprovat ras. Un cinc i gràcies. Ho ha advertit el president del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa), Luis Cabañas, en la presentació de l'enquesta Quant sabem d'alimentació?, que han publicat amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació. La consulta, segons Cabañas, "ha evidenciat nombroses contradiccions i una falta important de coneixement en aspectes bàsics". Una confusió conceptual que conviu amb "senyals d'alarma" sobre l'empitjorament de la salut alimentària al territori: l'avançament en vint anys de la primera manifestació de la diabetis (en només una dècada), l'augment de les malalties cardiovasculars i el sobrepés en el 30% dels menors. 

En l'enquesta i en el treball diari dels i les professionals, CODiNuCoVa assegura haver comprovat que la majoria de la població valenciana "encara no sap com menjar correctament" i demana a les administracions inversió en campanyes d'educació alimentària per a evitar que hi haja "una població malnodrida o desnodrida per excés (sobrepés o obesitat)". Segons el col·legi, amb cada euro invertit en prevenció es podrien estalviar entre sis i dotze euros a l'any en recursos sanitaris. 

Entre els mites alimentaris evidenciats en l'enquesta hi ha la percepció de la població (45% dels enquestats) que cal eliminar els hidrats de carboni de la dieta (arròs, pasta, pa). Són "els aliments que ens donen energia" i suprimir-los "seria perjudicial per al nostre organisme", explica la responsable de projectes del col·legi, Ruth García. Més de la meitat no saben que els llegums són aliments amb proteïna vegetal, altres no associen els embotits amb la carn roja, molts malinterpreten els ultraprocessats com a "aliment preparat per a consumir" i el 25% consumeix menjar porqueria, fritades i alcohol per damunt del recomanable, malgrat ser conscients dels danys. 

Un plat únic amb tots els nutrients

Un de cada quatre enquestats creu que no porta una alimentació saludable per menjar ràpid i sense temps, consumir una dieta repetitiva i poc variada o no ingerir fruita i verdura de manera diària. En la part positiva de l'enquesta, els dietistes-nutricionistes valencians han comprovat un canvi de paradigma: mentre que abans la majoria de gent intentava menjava millor per a perdre pes, ara ho fa per a cuidar la salut i previndre malalties (el 62%); el 21% diu que és per a veure's millor; el 9% per a millorar el rendiment esportiu, i el 6% perquè pateix alguna malaltia. 

Vistos els resultats, el col·legi ha llançat la campanya "En nutrició també en són 3" per a ensenyar a elaborar un plat saludable que continga els tres grups d'aliments que necessita l'organisme. És l'anomenat "plat de Harvard", un model internacional de repartiment de porcions per a obtindre tots els nutrients en un únic menjar que, segons han constatat, desconeixia la gran majoria dels enquestats. La distribució és la següent: un 50% de verdures i hortalisses, un 25% d'aliments proteics i un 25% de cereals i tubercles, sempre acompanyats d'aigua per a hidratar-se i d'oli d'oliva, que aporta els greixos de bona qualitat.

Cent nutricionistes, pendents d'incorporar-se en atenció primària

"1.095 vegades a l'any. O el mateix, 28 vegades a la setmana. Esta és la mitjana de vegades que mengem i la majoria de la població encara no sap com fer-ho correctament", ha advertit Luis Cabañas, que defén la participació dels dietistes-nutricionistes valencians en la formació a la ciutadania que reivindiquen. Ha recordat el president de CODiNuCoVa que hi ha cent professionals pendents d'integrar-se en atenció primària (un per cada 5.000 targetes sanitàries). Malgrat la partida reservada en una esmena dels pressupostos, "falta que algú li done al botó i s'execute el pressupost", ha explicat.