Arrancapins circumscriu al "genocidi d'Israel" la crítica del ninot que ha molestat la comunitat jueva

Arran la controvèrsia, la comissió fallera ha ubicat una nota explicativa al costat del ninot per a dissociar la sàtira de qualsevol atac a la religió jueva i els seus creients

En imatge, la falla d'Arracanpins que ha molestat la comunitat jueva valenciana
En imatge, la falla d'Arracanpins que ha molestat la comunitat jueva valenciana / À Punt NTC

La sàtira fallera ha tornat a situar en el debat públic els límits sobre la llibertat d'expressió. Una peça de la falla Arrancapins [Àngel Guimerà - Pintor Vila Prades], contra la intervenció d'Israel i que s'exhibeix a l'exposició del ninot, ha alçat la polèmica entre membres de la comunitat jueva. La imatge d'un arbre de Nadal, decorat amb caps de nadons amb un tir al front, s'eleva sobre una base amb forma d'esvàstica i que corona una estrela de David. La composició s'integra en una escena de la falla: un bosc d'arbres tallats o cremats que denuncia des dels assassinats masclistes fins a les fosses de Paterna. Tanmateix,  la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE) jueva creu que la crítica fallera és susceptible d'incórrer en un delicte d'odi.

Així ho ha fet la comissió, que destaca en l'univers faller per la sàtira dels seus monuments. Des de diumenge un cartell annex al ninot aclareix la crítica. "Hem posat una branca a l'arbre explicant que el poble jueu no té res a veure amb el govern d'Israel", ha explicat a À Punt el coordinador de la falla, Pep Romero. El portaveu de la comissió, que assegura que ningú ha contactat amb ells directament per a traslladar-los la controvèrsia, ha demanat reciprocitat a la comunitat jueva en la distinció amb l'Estat d'Israel. "D'alguna manera ens agradaria que es desmarquen també i diguen que estan en contra del genocidi que està fent Netanyahu a la Franja de Gaza i Cisjordània (...), és una pressió que poden fer perquè s'ature ja la guerra", ha explicat. 

La nota que acompanya el ninot aclareix que no critica "la religió jueva ni a la gent que la professa", sinó que "denuncia el genocidi que està duent a terme el govern israelià i el seu exèrcit sobre la població civil palestina" i "l'odi" amb què regarà la regió durant generacions. I de la mateixa manera que celebra la distinció amb el govern d'Israel, retrau a la comunitat jueva el fet que no s'haja pronunciat de manera "clara i oberta" contra el "genocidi sobre el poble palestí". Un rebuig que els insten a traslladar a l'ambaixada d'Israel a Espanya perquè "encara que ja sembla tard", considera que "podria salvar milers de vides d’infants".

La FCJE i el MCI presenten una denúncia davant de la Fiscalia

Preguntada per À Punt, la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE) ha confirmat que han presentat junt amb el Moviment contra la Intolerància una denúncia davant de la Fiscalia General de l’Estat. En un comunicat, asseguren que el ninot conté un biaix “antisemita i racista”. “En el cartell aclaridor que els responsables van posar, responsabilitzen els jueus d'haver pogut parar la mort de xiquets a Gaza”, han detallat. 

Déus hindús, una imatge de l'Alcorà i la mare de Déu, indultats per la pressió religiosa

La crítica fallera i la sensibilitat religiosa han xocat en altres episodis recents. El 2013 un home va amenaçar d'immolar-se, després de ruixar-se amb gasolina, a la falla Ceramista Ros per a forçar la retirada d'una falla que coronaven uns déus hindús. El mateix any, la llavors alcaldessa de València, Rita Barberá, va indultar la figura de la Mare de Déu de la falla municipal infantil, fora de concurs a l'exposició del ninot, sota el raonament que una imatge religiosa d'aquest tipus no es podia cremar. Anys més tard, les comunitats musulmanes van salvar de les flames una mitja lluna perquè contenia la paraula Alcorà

També et pot interessar

stats