Arriben els primers valencians des del Marroc

Els primers valencians i valencianes han arribat aquesta vesprada de dissabte a l’aeroport de Manises (Horta Sud), després del sisme que ha sacsat el sud de Marroc aquesta nit de divendres. Els retornats i els familiars es fonien en abraçades i llàgrimes; uns alleujats per poder veure i tocar la família i altres per haver sobreviscut a una experiència "aterridora".

A quasi tots els va agafar el terratrémol a l’hotel, ja gitats o moments abans de fer-ho —els tremolors van començar a les 23:11 de la nit—. En un primer moment, la majoria no sabia ben bé que estava passant, però quan el mobiliari i la decoració va començar a caure a terra van comprendre que estava havent-hi un terratrémol.

La primera reacció dels entrevistats va ser agafar el passaport i eixir al carrer, per a buscar un lloc segur allunyat dels edificis, que semblava que es podien ensorrar en qualsevol moment. Una de les joves que ha arribat assegurava que per primera vegada en la seua vida havia pensat que “hi havia una possibilitat molt clara de morir”.

Una família també arribada des de Marràqueix compara el terratrémol amb la mar. “El terra es movia com si foren unes ones que van i venen”, ha afirmat.

Una experiència que cap dels presents vol tornar a viure: "el més trist és tot el que hem deixat arrere”, repeteixen. El recompte a hora d'ara deixa un total de 1.037 persones mortes i 1.204 ferides, però aquests nombres podrien augmentar en les pròximes hores.

La comunitat marroquina assentada a territori valencià espera notícies de Marràqueix

Mentrestant, la comunitat marroquina que viu a la Comunitat Valenciana també viu aquestes hores amb por i incertesa. Sofia Elouali és una de les moltes marroquines que passen aquestes hores amb l’ai al cor esperant notícies dels éssers estimats que viuen a Marràqueix. Explica a À Punt Notícies que a la ciutat té oncles i cosins per part de pare, però també altres familiars per part de mare i amics que hi viuen.

A hores d’ara ha pogut contactar amb la meitat dels familiars, però n'hi ha alguns que no contesten, i encara no sap res d’ells. Espera que siga qüestió de cobertura telefònica, però, fins que no puga sentir les seues veus, no podrà respirar alleugerida.

Insisteix que ara el més important és ajudar amb tot el que es puga, per salvar les vides d'aquelles persones que han sobreviscut, però que estan greument ferides. Les persones greus han sigut traslladades a Marràqueix i ara el que fa falta és donar molta sang per a salvar vides.

També comenta que ha rebut molt de suport de la gent d’ací, que li telefona per a preguntar pels seus familiars i coneguts. “És molt bonic. Són amics, però els considere família”, expressa Sofia.

Per la seua banda, Asmaa Elkherfih i Youssef Boudaubboz no se separen ni un segon del televisor a sa casa de València. Continuen consternats per les notícies que arriben del seu país després de passar una matinada d'insomni i d'angoixa. 

Tant Asmaa com Youssef tenen pares, germans i avis a la zona de Marràqueix. Han passat hores terribles fins que han pogut contactar amb ells, i, afortunadament, es troben tots bé. “Fins que no he escoltat les seues veus no he pogut respirar”, expressa Asmaa emocionada. “He vist carrers i cases que conec amb murs i mesquites caigudes”, afegeix.

Demanen tota l’ajuda possible, una ajuda que ja s'està organitzant des d’algunes ONG valencianes. “Ens reunirem el dilluns en diferents col·lectius d’immigrants i analitzarem la situació per a veure com ho farem”, declara Emili Sánchez Martínez, de l’Associació Jarit.

Mentrestant, tots dos no deixen de parlar amb els seus familiars a més de mil quilòmetres de distància per un sisme que ha sacsat el cor del seu país.