Associacions veïnals exigeixen accions a l’Ajuntament i la Generalitat per a solucionar el problema del Mestalla

El bloc de formigó de l’inacabat estadi de Mestalla acompanya el veïnat del barri de Benicalap des de fa més de quinze anys. És el recordatori diari de l’incompliment dels compromisos del València CF que també afecten les dotacions del barri.

D’aquestes, la que el veïnat troba més a faltar és un poliesportiu, que formava part del compromís del club i l’ajuntament per tal de compensar les molèsties als barris de Benicalap i Campanar. Però els treballs ni tan sols es van iniciar. És un dels arguments que ha donat el TSJ per a explicar la caducitat de l'ATE, l’Actuació Territorial Estratègica que va establir el marc per al canvi d’ubicació de l’estadi. 

Una decisió que les associacions de veïns consideraven ineludible. “Qualsevol altra solució hauria sigut sorprenent”, reconeix Juan Antonio Caballero, vicepresident de l'Associació Veïnal Benicalap-Entrecaminos. “Ni està l'estadi ni deixa d'estar, ni hi ha canvis ni deixa d'haver-ne”, diu Caballero per a mostrar una frustració que afecta per igual la part del veïnat que veia amb il·lusió la construcció de l’estadi i els sectors que advertien del risc que corria el barri en executar aquesta obra pantagruèlica. 

Amb una situació immobilisme que s’ha prolongat durant més d’una dècada, Juan Antonio Caballero demanda que “tant l’ajuntament com la Generalitat prenguen cartes en l’assumpte”. En la mateixa línia, María José Broseta, presidenta de la Federació d'Associacions Veïnals de València recorda que “les administracions han de fer complir les normes que apliquen a tot el món” i reclama accions immediates “amb la llei en la mà”. Caballero afig la petició que almenys el poliesportiu “no patisca cap retard més”. El següent pas per a l’associació de veïns que representa ha de ser que l’Ajuntament complisca el compromís que va fer tant en aquest mandat com en l’anterior, d’avançar la construcció de la instal·lació esportiva i passar la factura al Valencia CF.

El veïnat s'ha acostumat a conviure amb colossal esquelet de formigó que considera que va estar mal concebut des de l'origen: sense alternatives de mobilitat i basat en promeses i no en fets. “Correspon a una etapa en què pareix que els grans esdeveniments i els grans edificis eren el que anava a fer de la ciutat de València una cosa important”, es queixa Caballero, que considera que el problema d’arrel va ser oblidar-se de fer “una cosa útil per a la ciutat, que promoguera l’esport base i altres esports a més del futbol” a canvi d’una suposada “grandesa” de la ciutat. “Fanfarroneries les justes, ajustar-se a la realitat és el que cal fer”, conclou el vicepresident de l’associació veïnal. 

Amb la caducitat de l'ATE, contra la qual que encara es pot recórrer, el club haurà de tornar a seure a negociar amb l'administració per a buscar una eixida a aquest bloqueig. 

Possibles accions legals contra l’ampliació il·legal de l’actual Mestalla

L’altra cara del projecte frustrat del Mestalla es troba a l’altra banda de la ciutat. Set grans torres estaven projectades en el buit que deixaria l’antic Mestalla en l’avinguda Aragó; quasi 500 habitatges de luxe envoltats de zones enjardinades i comercials que ara han quedat en suspens. 

El previsible enderroc de l’estadi va aturar els esforços del veïnat de demanar responsabilitats per l’última ampliació de la infraestructura, concretament una graderia en la part del carrer de Suècia que es va declarar il·legal. Ara, la Federació d’Associacions Veïnals estudia demanar l'enderrocament d'aquesta zona del camp. “Com tot han sigut incompliments, faríem la consulta directament al tribunal que va dictaminar que era il·legal”, detalla Broseta.