Atapuerca presenta el rostre humà més antic de l’Europa occidental
Un equip científic ha trobat les restes del que, segons la investigació, és una espècie humana desconeguda fins ara que obri un capítol nou per entendre l’evolució
Durant dècades el jaciment d’Atapuerca, a Burgos, ens ha ajudat a descobrir una bona part del nostre passat més llunyà. Un passat en què, com a espècie encara ens estàvem formant i que no està exempt de diverses teories sobre l'evolució. Fins a arribar a l’Homo sapiens, han anat canviant, o, millor encara, s’han anat refinant amb cadascuna de les troballes que els equips investigadors continuen trobant. És el cas d’un nou descobriment que ara s’ha donat a conéixer com el de les restes humanes més antigues trobades a Europa occidental, que daten de fa entre 1,4 i 1,1 milions d'anys i que pertanyen a una part dels ossos facials d’un individu al que han anomenat Pink en honor a una cançó de Pink Floyd i a la investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, Rosa (Pink en anglés) Huguet, que ha liderat la investigació.
I, més enllà de l’antiguitat, que ja de per si convertiria estes restes en una font d’informació valuosíssima per a la ciència, els trets facials de Pink no encaixen amb cap de les espècies conegudes del Plistocé, la qual cosa indica que el que s’ha trobat és una espècie humana nova a Europa que, de moment, ha sigut classificada com Homo affinis erectus.
L’equip científic creu que la troballa indica que en el Plistocé primerenc a Europa occidental hi va haver, almenys, dos espècies: l’Homo affinis erectus, que va arribar primer al continent, i l’Homo antecessor, s’ha considerat l'espècie humana més antiga d'Europa occidental i central, fins ara.
L'estudi en el qual es basaria esta conclusió s’ha publicat en la revista científica Nature i ha estat liderat per Huguet. Es tracta d’una col·laboració amb Xosé Pedro Rodríguez (Universitat Rovira i Virgili), María Martinón-Torres i José María Bermúdez de Castro, del Centre Nacional d'Investigació sobre Evolució Humana (Cenieh), i una trentena de científics i científiques de l'equip d'Atapuerca.
Anys d'investigació darrere del descobriment
Fins la publicació de la investigació liderada per Rosa Huguet, les restes humanes més antigues d’Europa occidental s'atribuïen a la troballa el 1994 d’uns fòssils de fa vora 860.000 anys, que van aparéixer en el jaciment de La Gran Dolina d'Atapuerca. La troballa va ser històrica, ja que, amb sis individus —dos xiquets, dos adolescents i dos adults—, els científics van ser capaços, com ara, de demostrar l’existència d’una espècie nova: l’Homo antecessor.
Però Atapuerca mai ha deixat d’estar en estudi per la gran quantitat de vida que ha passat per les seues profunditats, i el 2007, esta vegada en la Sima del Elefante d'Atapuerca, va aparéixer una mandíbula d'homínid d'uns 1,2 milions d'anys d'antiguitat que no es va poder assignar de manera concloent a l'antecessor. Com ha explicat la investigadora Rosa Huguet, "finalment es va classificar com a Homo. sp, és a dir, sense espècie", però tot i no ser concloents, les restes van posar sobre la pista els equips investigadors. Un any després, van trobar la falange d'una mà, però, de nou, no es va poder assignar a una espècie concreta.
Per fi, després de moltes campanyes d'excavació, l'equip d'Atapuerca va trobar la peça clau: un maxil·lar d'homínid que van descobrir el 2022 en la Sima del Elefante, a uns 2,5 metres més de profunditat d'on estava la mandíbula de 2007, “és a dir, era encara més antic”, destaca Huguet.
Pink obri un capítol nou en els estudis sobre l’evolució humana
Pink no és un antecessor perquè no té els trets "moderns" de la cara d'esta espècie que, en la zona infraorbital, per davall dels ulls, “tenia una cara vertical” i “un nas projectat, que sobreïx, semblant a la nostra”, ha explicat la investigadora Maria Martinón-Torres.
Si comparem estes restes amb les restes més antigues trobades fora d'Àfrica, com són els homínids del jaciment georgià de Dmanisi, d'1,7 milions d'anys, i amb les restes d'Homo erectus d'altres parts del món, Pink tampoc encaixa en el grup. El que vol dir això és que “està a mitges i obri un capítol totalment nou, està en uns llimbs de l'evolució humana”.
Per això, l'equip investigador ho té clar, ha quedat demostrat que abans de l'arribada d'antecessor, a Europa occidental va haver-hi una altra espècie: “Tenim un nou membre a la foto de família de l'espècie humana i, encara que siga una foto un poc borrosa, hi ha algú més. Atapuerca ha tornat a fer història, amb majúscules”, ha dit Martinón-Torres.
En la mateixa zona del jaciment que ha fet possible esta troballa queden encara espais per excavar, i des de l’equip científic han assegurat que la investigació ha encetat nous reptes i un futur prometedor.
