Augmenta el coneixement del valencià entre la societat, però no l'ús

Sabem més valencià, però no per això en parlem més. És la principal conclusió d'una enquesta elaborada per la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, depenent de la Conselleria d'Educació, sobre el coneixement i l'ús social del valencià en diferents àmbits de la societat el 2021. L'estudi, que s'ha realitzat sobre una mostra de 7.117 persones de més de quinze anys residents en el territori, posa el valencià a examen i el resultat és un contrast de llums i ombres sobre la salut de la llengua. La idea principal és clara: en els últims cinc anys es constata un increment generalitzat de la competència, tant pel que fa a la capacitat d'entendre'l com parlar-lo, llegir-lo i escriure'l perfectament i bastant bé. Però la millora no va acompanyada d'un increment en l'ús.

Els resultats de l'enquesta, que estan publicats en el web de la Conselleria, revelen com el percentatge relatiu a la capacitat d'entendre l'idioma puja del 72,4% al 75,8% des del 2015, tres punts més. L'habilitat de llegir-lo creix quasi cinc punts, del 52,9% al 57,2%, mentre que en el cas de la capacitat d'escriure'l, l'augment és de més de sis punts: es passa del 34,7% al 40,8%. La direcció general remarca que aquesta xifra suposa el màxim de persones assolit fins a la data amb capacitat d'escriure bé en valencià. Pel que fa a la capacitat de parlar-lo perfectament o bastant bé, els números es mantenen pràcticament iguals: en un 50% de competència.

Una altra conclusió rellevant en aquest aspecte és la pujada en competència lingüística en la zona castellanoparlant, ja que creixen tots els percentatges de capacitat d'entendre'l, parlar-lo, llegir-lo i escriure'l. Destaca la comprensió, que puja en quasi dèsset punts respecte a l'anterior enquesta del 2020. Darrere d'aquesta dicotomia, que sembla una contradicció, hi ha el fet que els castellanoparlants han aprés el valencià, però no el gasten. I tampoc ajuda que un de cada dos valencianoparlants no el trien com a llengua d'inici de qualsevol conversa.

En el context familiar, destaca que es parla més valencià amb els fills que amb la parella, cosa que mostra més transmissió i interés pel manteniment de l'idioma. El 15,5% de les parelles parlen en valencià entre elles, mentre que als fills es dirigeixen en aquesta llengua en un 21,8% dels casos. Així mateix, més d'un 82% de les valencianes i els valencians pensen que el valencià s'hauria d'usar igual o més que ara. L'enquesta també reflecteix una baixada de l'ús de la llengua en diferents àmbits com la llar o els cercles d'amistats de vora huit punts en els últims cinc anys.

Davant aquest escenari, la Direcció General de Política Lingüística ha encarregat a una ponència d'experts l'elaboració d'un pla quinquennal per a aplicar entre el 2023 i el 2027 que servisca de full de ruta per a implementar diferents línies d'actuació destinades a promoure l'ús del valencià entre la ciutadania.