"Les autonomies tenen les competències i la responsabilitat de protegir els menors que arriben a Espanya"

El pròxim dimecres, 10 de juliol, tindrà lloc a Tenerife la Conferència Sectorial d’Infància i Adolescència amb la finalitat d’abordar amb les comunitats autònomes la reforma de la llei d'estrangeria, per al repartiment de menors migrants des de zones tensionades, com ara les Canàries. La reunió, fixada en un principi per al 18 de juliol, hagué d’avançar-se huit dies degut a la situació extrema en què es troba la regió insular, amb els seus recursos sobrepassats, en tutelar al voltant de 6.000 menors arribats a les seues costes.

La modificació de l’esmentada llei, acordada entre l'executiu espanyol i el canari, preveu que, quan els recursos d'una comunitat estiguen per damunt del 150% de la seua capacitat, els menors estrangers no acompanyats es deriven a altres regions en funció dels criteris acordats en una conferència sectorial el 2022, com ara el PIB o la població.

Precisament, estes noves regles en el repartiment dels menors migrants ha provocat discrepàncies entre PP i Vox a les autonomies on governen en coalició, com ara la Comunitat Valenciana.

"Les autonomies tenen les competències i la responsabilitat de protegir els menors que arriben a Espanya"

“El discurs públic s’ha polaritzat; parlar d’immigrants i de menes és quasi sinònim de perill”, manifesta el director de Save the Children en la Comunitat Valenciana, Rodrigo Hernández. “I no, són xiquets i xiquetes, com qualsevol xiquet o xiqueta que visca ací i tenen els mateixos drets. No podem oblidar que, com a societat, tenim l’obligació de protegir els més dèbils”.

"Les autonomies tenen les competències i la responsabilitat de protegir els menors que arriben a Espanya fins que compleixen els díhuit anys. El problema és que esta arribada, en moltes ocasions, es concentra en comunitats autònomes que no tenen sempre la capacitat per a donar la resposta adequada a les necessitats dels xiquets”, continua Hernández.

És açò el que està passant ara mateix a Canàries i la raó per la qual el govern insular va acordar amb l’executiu de Pedro Sánchez un repartiment més equitatiu dels menors immigrants. “Pel principi de corresponsabilitat de totes les comunitats autònomes, s’hauria de fer una coordinació efectiva que garantisca els drets d’estos menors”, apunta Hernández.

Cal ficar l'atenció en les causes que empenten estos menuts a eixir dels seues països, arriscant la seua vida en una de les rutes migratòries més perilloses i hipotecant els béns de tota la famíliaRodrigo Hernández - Director de Save the Children CV

Del Pakistan a València

Mohamed Usman, veí de València i d’origen pakistanés, va ser un d’estos xiquets fa anys. Va arribar a la ciutat pel Mediterrani, en una travessia procedent de Turquia que va durar mesos i que encara li dol recordar. Tenia només tretze anys.

Conta als micròfons d'À Punt NTC que els primers mesos ací van ser molt complicats perquè no coneixia l’idioma, fins que va entrar en un centre de menors de Montolivet. Al centre va fer alguns cursos intensius de castellà i així és com, a poc a poc, va aprendre l’idioma, que hui parla perfectament. També va poder cursar l’institut i, en acabar l’ESO, va estudiar un cicle superior d’Administració i Finances. Hui treballa en una entitat financera.

El seu cas reconeix, no és habitual entre els menors migrants no acompanyats. “La majoria dels xics que acaben en un centre de menors venen d’entorns d’extrema pobresa i el que volen és treballar, no estudiar”, explica Mohamed. “Molts escapen del centre de menors i busquen una faena. Això fa que accepten treballs il·legals o que un xic no hauria de fer”.

Preguntat sobre tota la polèmica que hi ha al voltant del repartiment de migrants, Mohamed no dubta a afirmar que li sembla "injust relacionar col·lectiu mena amb delinqüència”. De fet, matissa que "molts d’eixos xics estaven estudiant o tenien un treball quan hagueren de fugir del seu país".

“Repartiment de xiquets? És absurd. És inhumà. Les comunitats autònomes estan dient que no volen acollir uns xiquets! Són persones, però són tractats pitjor que si foren mercaderies”

A les formacions polítiques i els grups que fan servir els discursos d'odi i creen polèmica i crispació, Mohamed els demana que pensen que ells també tenen fills i que algun dia els podria tocar a ells emigrar a un altre país, com tants espanyols hagueren de fer després de la Guerra Civil. "Els demanaria que foren humans. Crec que és el que més s’està perdent, la humanitat", assevera.