Els avortaments a la Comunitat Valenciana es reduïren quasi un 5% en una dècada

Les interrupcions voluntàries de l'embaràs s'han reduït quasi un 5% en deu anys a la Comunitat Valenciana. Han passat de vora 9.640 el 2012 a 8.013 el 2021. Les estadístiques que publica anualment el Ministeri de Sanitat sobre l'avortament a Espanya demostren que aquesta pràctica, que és un servei gratuït per a la pacient cobert en la sanitat pública —encara que es duga a terme en centres privats concertats amb l'administració— està en xifres molt estables. I que lluny d'augmentar arran de l'aprovació de la llei de terminis impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2010, com pronosticaven alguns sectors de la dreta, cada vegada són menys les dones que decideixen avortar. La tendència es replica en pràcticament totes les comunitats.

A Espanya les interrupcions voluntàries de l'embaràs entre el 2012 i el 2021 cauen un 11,72%, si es comparen les taxes d'avortaments per cada mil dones entre 15 i 44 anys —que és la població que Sanitat pren com a referència i que varia en cada exercici. Si fa deu anys l'indicador era de 12,12, l'últim any baixa a 10,7. A la Comunitat Valenciana la davallada no és tan significativa i es queda en el 4,75%, però perquè ja de partida els registres són més baixos que els del conjunt estatal: de 9,47 avortaments per cada mil dones el 2012, s'ha passat a 9,02 el 2021. És més de punt i mig inferior a la mitjana espanyola, la novena autonomia per la cua. Galícia, amb una taxa de 5,37 avortaments, és la comunitat on menys es dona aquesta pràctica.

Durant el 2021 es van practicar 8.013 interrupcions voluntàries de l'embaràs a les comarques valencianes. Per províncies, 3.860 corresponen a la de València (48,2%), 3.351 a la d'Alacant (41,8%) i 802 a la de Castelló (10%). Per tipus de centre, 7.327 (el 91,4%), tingueren lloc en privats o concertats, mentre que els 686 restants es dugueren a terme en hospitals o clíniques públiques, segons dades de Sanitat.

Huit de cada deu dones que se sotmeteren a aquesta intervenció tenien entre 20 i 39 anys i les franges 25-29 (1.650), 20-24 (1.646), 30-34 (1.641) i 35-39 (1.455) concentren el gruix. Pel que fa a la resta d'edats, el 2021 es reportaren 864 avortaments en joves de 15 a 19, cinquanta en dones majors de 44, i 44 en xiques menors de quinze.

A l'espera que les Corts Generals aproven definitivament la nova llei de l'avortament elaborada pel Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero, la norma en vigor continua sent la de terminis del 2010, que permet interrompre l'embaràs per voluntat expressa de la dona i sense haver de justificar-ho, fins a la catorzena setmana de gestació. El període pot ampliar-se fins a la setmana 22 per causes mèdiques (malformacions fetals o malaltia greu de la mare) i, a partir d'aleshores, només si hi ha anomalies del nadó incompatibles amb la vida o malalties extremadament greus o incurables en el moment del diagnòstic. En els dos casos cal que ho acredite un professional sanitari.

El principal motiu per a la majoria d'avortaments durant el 2021, en un 96% dels casos, va ser la voluntat de la dona (7.698). Però alguns es dugueren a terme perquè hi havia riscos greus en el fetus (244) o per a la salut de la mateixa mare (58). El 72,3% (5.795) es practicaren abans de la huitena setmana de gestació, el 24,6% (1.975) entre la setmana 9a i la 14a, el 2,9% (231) entre la 15a i la 22a i només el 0,15% (12) a partir de la 23a.

L'educació afectivosexual, clau en l'estabilització de les xifres

Des de la Unitat Docent de Comares de la Comunitat Valenciana atribueixen aquest procés d'estabilització que han experimentat els avortaments en tot l'Estat, almenys en gran part, a la proliferació en els últims anys de programes d'educació afectivosexual des de les primeres etapes de la vida, als col·legis. "Els professionals de la salut treballen amb els adolescents en una educació sexual saludable. En una part es proporciona la informació sobre els mètodes contraceptius per a evitar haver d'arribar a la situació de sol·licitud d'una interrupció voluntària d'embaràs", explica en declaracions a À Punt NTC Lola Serrano, matrona i membre d'aquest grup d'estudi.

De cara al futur, l'experta dibuixa un full de ruta basat en prevenció i coneixement. Així, Serrano assenyala la importància de la prevenció, de continuar apostant per formar les generacions de joves que venen i garantir els drets en matèria de salut sexual reproductiva de les dones per tal de mantindre la tendència actual en les xifres. I destaca, finalment, la feina de les matrones com a professionals més pròximes per a les dones i parelles en general.