El basc també s'aprén a casa nostra

Kaixo, bai o eskerrik asko. Són algunes de les primeres paraules que l'alumnat de basc a la Comunitat Valenciana aprén quan s'aventura en l'aprenentatge d'esta llengua preindoeuropea. Perquè actualment en són vora 200, les persones que l'estudien a casa nostra o bé a través de l'Escola Oficial d'Idiomes o bé a través de l'Euskal Etxea de València.

D'estos dos centenars d'euskaldun berri o futurs euskaldun berri —persones que s'inicien amb el basc—, 74 pertanyen a l'Euskal Etxea, que ja fa més de tres dècades que imparteix classes de basc al Cap i Casal. Els altres 118 fan classe en línia a través de l'EOI de la Saïdia. L'escola de València oferia cursos des del 2016 i, des del 2018, n'oferia també la d'Alacant i Castelló, però les retallades a les EOI valencianes eliminaren enguany la possibilitat d'estudiar basc de manera presencial i ara només existeix la possibilitat de fer-ho en línia.

"Hi ha moltíssim interés", comenta Izaskun Kortazar, l'única professora d'èuscar a les EOI valencianes. "Es fa molt poca publicitat de les classes o no se'n fa cap, i encara així cada any la matrícula d'alumnat és molt gran", afig. Ion Villacorta, president de l'Euskal Etxea de València, també destaca l'interés que la llengua genera entre la societat valenciana: "No només les classes, també les activitats que organitzem; en diversos esdeveniments s'han reunit fins a 150 persones", assegura.

Les raons per les quals una persona pot interessar-se en l'aprenentatge del basc són molt diverses, ens conten. O bé perquè són del País Basc o hi tenen llaços familiars, o bé perquè els agrada la cultura, o bé perquè s'han fet una parella basca. "També perquè és una llengua que crida l’atenció per ser tan descriptiva i aglutinant, i per tindre un sistema ergatiu. Molts dels meus alumnes són professors de llengua o persones que en parlen quatre o cinc", explica Kortazar.

Una de les claus que ajuden a mantindre viva la flama de l'eusquera a casa nostra és la constant activitat de l'Euskal Etxea. Fundada el 1950 i ubicada al carrer del Peu de la Creu des d'aleshores, fa dècades que este centre ajuda a difondre la cultura basca entre els valencians i les valencianes. Un dels seus pilars fonamentals són les classes d'eusquera, però també fan moltes altres coses.

"Fem tota classe de celebracions i tradicions d'Euskal Herria, com ara la Tamborrada, Sant Fermí, el Dia de Nafarroa o el Dia de l'Euskera; dinars i sopars; presentacions de llibres i documentals; concerts en acústic, etc.", comenta Villacorta. "També jornades d'unió de la cultura i l'esport que compartim amb el País Valencià, com és el cas de la pilota".

3 de desembre: Dia Internacional del Basc

Des del 1949 se celebra el Dia Internacional de l'Eusquera el 3 de desembre, encara que fins al 1995 no es va fer oficial a través de la col·laboració entre el govern basc i la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia). Es tracta d'una jornada per a reivindicar una llengua mil·lenària que actualment es parla al País Basc i part de Navarra i França. Encara que estava previst fer la jornada festiva este mateix dimarts, l'organització ha decidit ajornar la celebració al dissabte 14 de desembre a causa de la DANA.

De matí es realitzarà un Mintzodromo, una activitat en què alumnat de l'EOI i de l'Euskal Etxea practicaran el basc. A continuació, José Fernando Domene oferirà una xarrada sobre l'evolució de l'èuscar per a donar pas a un dinar de germanor -per al qual cal inscriure's prèviament-. "I segur que cantarem cançons per a finalitzar", apunta Kortazar.

Socarrar o esquerra: del basc al valencià

Totes les llengües manlleven mots d'altres llengües i el valencià no és una excepció. Tothom sap que pren paraules de llengües pròximes com són el castellà, l'italià o el francés, però també podem trobar molts termes en el nostre vocabulari que tenen el seu origen en el basc.

És el cas de la paraula socarrar, que ve de la fusió de la paraula su (cremar) i karra (flama). També hi ha el sarró, d'origen incert, però que es relaciona amb la paraula basca zorro (sac). Un altre exemple el trobem en esquerra, un mot agafat directament de l'eusquera que també ha pres el castellà. I encara n'hi ha unes quantes més que se sospita que podrien vindre de l'èuscar, com ara estalviar, pissara, motxilla o samarreta.

El que queda clar és que el basc té una gran acceptació a casa nostra, i que cada vegada serà menys estrany sentir un valencià o una valenciana donar el bon dia amb un sonor egun on!