La batalla d'Almansa, una victòria borbònica que va iniciar la castellanització del Regne de València

El 25 d'abril es commemora la batalla d'Almansa de 1707, un capítol bèl·lic dins del conflicte internacional per la successió a la corona espanyola. D'una banda estaven les tropes borbòniques de Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França, i de l'altra, els seguidors de l'arxiduc Carles d'Àustria, hereus de l'imperi austrohongarés.

La victòria de les tropes borbòniques, i per tant dels francesos i castellans, va suposar la pèrdua dels furs valencians. Des d'aquell moment, al Regne de València van quedar abolits tant el dret foral com els costums valencians. Així doncs, ja no es va poder legislar i qüestions com l'herència o el matrimoni s'havien de resoldre seguint les normes de Castella.

Maulets i botiflers

A les tres de la vesprada del 25 d'abril de 1707 va començar la batalla al pla d'Almansa. Dues hores més tard, la victòria queia al costat de les tropes borbòniques. En clau valenciana, els anomenats maulets -que tenien el suport majoritari de les forces populars- van ser vençuts pels botiflers. Xàtiva va resistir fins al juny i, com a conseqüència, Felip V va ordenar incendiar la ciutat, salar els camps i canviar-li el nom pel de San Felipe.

València, d'altra banda, va obrir les portes de la ciutat al monarca absolutista Felip V i als seus decrets de Nova Planta. El catedràtic d'Història del Dret, Pascual Marzal, ha explicat a À Punt que es va tractar d'una gran derrota perquè "es deroga tot el dret valencià, fins els costums, que jurídicament és impossible, i els costums valencians van ser substituïts pels costums castellans''.

Territoris amb dret foral

Marzal ha recordat que la Generalitat ha intentat aprovar diverses disposicions que han sigut tombades per l'Advocacia de l'Estat. El catedràtic ha emfasitzat que tots els territoris amb dret foral han sigut restituïts, a excepció del del País Valencià.

''Si fins a aquest moment, els documents oficials es redactaven en llatí i en valencià, des d'aquell moment passaren a estar escrits en castellà. La ciutat de València va ser el principal nucli de castellanització, perquè és la que tenia el poder'', explica Marzal.

Qui tenia poder i hauria pogut fer alguna cosa per la recuperació dels furs, com eren l'Església i els nobles, es trobaven en una ''situació de privilegi, mentre que els camperols estaven sotmesos''. Com a conseqüència, ningú es va preocupar per reclamar el dret dels valencians i les valencianes a un monarca absolutista.