Les bomberes només representen l'1,5% del cos a la Comunitat Valenciana

En els últims anys, la incorporació de dones als cossos de bombers ha seguit una tendència ascendent. Malgrat això, el nombre de bomberes professionals actives a la Comunitat Valenciana continua sent baix i no arriba a la trentena en tot el territori. Només representen aproximadament l'1,5% de la plantilla del cos, segons les dades que ens han facilitat a À Punt les mateixes professionals i els serveis on treballen. És el millor exemple que els oficis encara tenen gènere, professions masculinitzades segons estereotips sexistes arrelats.

Al territori valencià hi ha sis serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament (Speis): tres són d'àmbit municipal, dels ajuntaments de Castelló de la Plana, València i d'Alacant, i uns altres són tres d'àmbit provincial, constituïts sota la fórmula de consorci i integrats per les diputacions provincials, la Generalitat i els municipis de la província respectiva.

Elena Cuerda forma part del grup que elabora un pioner Pla d'igualtat al Consorci Provincial de Bombers a València; Paula Peris treballa al Parc de Benicarló, igual que les úniques sis bomberes del Consorci Provincial de Bombers de Castelló; i Nadia Serrano, és l'única dona al Parc de Bombers d'Ontinyent. Totes elles ens relaten com és treballar als Serveis de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament de la Comunitat Valenciana, el llarg camí que han de recórrer fins a aconseguir un lloc i els estereotips amb què han de conviure.

Elena Cuerda: "Les dones hem estat sempre les més perjudicades a les proves físiques"

Elena Cuerda té 41 anys i va ser la tercera dona a incorporar-se a la plantilla del Consorci Provincial de Bombers de València després de preparar-se durant set anys i superar unes oposicions dures. Ens conta que el començament no va ser fàcil; així, malgrat trobar-se en algunes situacions compromeses i passar una època dura a l'inici, assegura que "afortunadament, el temps està deixant en anecdòtiques totes aquelles vivències". Amb el pas dels anys ha anat trobant-se amb situacions molt positives que "han fet que em reforçara i he vist que les coses van evolucionant. Soc molt feliç al meu treball amb els meus companys i companyes". És una dona combativa, pionera en el sector i treballa perquè hi haja una igualtat real en els cossos de bombers i bomberes. Per això, actualment forma part del grup que elabora el Pla d'Igualtat en el Consorci Provincial de Bombers a València.

Les dades es distancien d'una xifra real, la de dones que estan preparades i volen pertànyer, afirma Elena Cuerda, i la raó és el tipus d'accés. Les proves físiques sempre han causat molta controvèrsia. Per a moltes, es tracta d'unes activitats obsoletes, tant per la falta d'estudis que les secunden, com per l'antiguitat o pels diversos criteris que han anat modificant-les. Com assegura Cuerda, les dones han estat sempre les més perjudicades, no han tingut en compte les seues capacitats.

El tipus d'accés al cos allunya la xifra actual d'una xifra real de dones que estan preparades i volen pertànyerElena Cuerda - Bombera

Amb el Decret 163/2019 les proves físiques a la Comunitat Valenciana es van unificar, però la falta d'estudis i evidències científiques en els criteris ha motivat el Consorci Provincial de Bombers de València per iniciar un estudi juntament amb la Universitat de València amb l'objectiu d'establir quines capacitats físiques són realment necessàries en el cos de bombers, traslladar-les a proves físiques fàcils de reproduir i fer una valoració de les marques que deuen complir homes i dones amb una base científica.

Paula Peris: "Veig incompatible quedar-me embarassada i estar sense una plaça consolidada"

Paula Peris té 29 anys i és de la ciutat de València. Després d'estar preparant-se durant quatre anys i mig, ha entrat d'interina en el Parc de Benicarló. "He tingut molta sort, els meus companys m'ho han posat molt fàcil i les meues companyes que van entrar abans que jo, han anat obrint camí. Per a mi ha estat una adaptació molt senzilla", ens conta.

Les sis bomberes de tot el Consorci Provincial de Bombers de Castelló treballen al mateix parc, el de Benicarló. Aquest és l'únic habilitat amb vestuari per a dones mentre la resta dels parcs professionals del consorci solament tenen un únic espai, el d'homes. Això suposa que si una dona està destinada a un d'aquests parcs, s'ha d'habilitar alguna zona per poder endreçar-se. Actualment, els vestuaris del Parc de Nules i d'Orpesa estan en procés de reformar i renovar, però de moment, el de Benicarló és l'únic que disposa d'un vestidor per a dones, explica Paula Peris.

El parc de bombers de Benicarló és l'únic del Consorci Provincial de Bombers de Castelló amb vestuari de dones

D'altra banda, quan parlem de conciliació de la vida laboral i la vida personal és fàcil una vegada aconsegueixes la plaça, però el procés es complica quan s'aspira a un lloc de funcionària de carrera. La preparació a les proves d'oposició s'allarguen en el temps, són molts anys els que es necessiten per poder consolidar una plaça i durant tot aquest temps, necessiten una condició física molt exigent. En el cas de Peris, ella i la parella van decidir ser mares i que es quedara embarassada la seua companya. "Jo estic preparant-me l'oposició i ho veig incompatible", si no haguera sigut així, hauria ajornat la maternitat, afirma. Actualment, continua presentar-se a les oposicions fins a consolidar plaça, com altres bomberes.

Nadia Serrano: "Alguna xiqueta m'ha dit que no sabia que les dones podien ser bomberes"

Nadia Serrano, de 38 anys i nascuda a Torrevella, va ser la segona bombera del Consorci Provincial de Bombers d'Alacant. Va entrar catorze anys després de la primera. Ara treballa al Parc d'Ontinyent, on és l'única dona. "Quan jo vaig entrar només coneixia una bombera a la Diputació d'Alacant i això espanta, perquè si no veus dones penses que és perquè és molt difícil aconseguir-ho", ens explica. Serrano posa el focus en la importància de tindre referents bomberes: "segons vas veient dones, penses que si elles ho han aconseguit, per què jo no?". Una vegada al cos, manifesta: "jo no veig ni homes ni dones, veig companys de treball, i m'agrada que a mi em vegen igual i em valoren per la meua faena".

Però en els contes, en les pel·lícules i en les sèries, només apareixen bombers; per això també explica que s'ha de treballar en l'educació, en la base del problema. "Jo he rebut a col·legis de visita on ha vingut alguna xiqueta a dir-me que no sabia que les dones podien ser bomberes", assegura. Són moltes les situacions en què s'encén l'alarma. Un altre exemple també el va trobar mentre treballava: "se'm va acostar una mare amb un nen xicotet i em va demanar que li explicara per què les xiquetes poden ser bomberes, perquè el menut ho negava. Devia tindre uns quatre anys".

Precisament, Elena Cuerda remarca que un dels principals factors pels quals el percentatge de dones als cossos de bombers i bomberes és tan baix, està relacionat amb el tema educatiu. S'ha de treballar amb formació en igualtat, amb conscienciació i divulgació per tal que canvien les mentalitats. I també amb visibilització. "Al Parc de Benicarló intentem mostrar a les visites dels col·legis bomberes i bombers, perquè si ens veuen al nostre lloc de treball ja tenen referents de dones bomberes, i saben que elles també poden arribar a ser-ho si s'ho proposen" ens conta Paula Peris. S'ha d'emfatitzar en què els oficis no tenen gènere, les professions són de persones que tenen aquelles habilitats per a exercir-les.

Però la faena no només ha de ser cap a fora, sinó que ha de ser interna. Els llocs d'alta direcció en aquests serveis de prevenció, extinció d'incendis i salvament estan exclusivament ocupats per homes. En la majoria no hi ha dones que siguen cap, sergent, ni oficial als operatius actius en els incendis.